Lectura 1 - Cristina Campos

Habitar l’aula quan la comunicació és essencial, Mercè Segarra

Resum global

En l’article llegit s’exposen uns exemples on s’evidencien les potencialitats d’unes converses d’aula que generen cultura de grup, significats compartits i aprenentatges mutus. Es parla sobre com, converses espontànies o provocades a l’aula, creen contrastos d’idees, opinions i dubtes entre els infants que afavoreixen que ells mateixos generin hipòtesis i conclusions que els porten a adquirir coneixements i aprenentatges de forma individual però també col·lectiva.

Per concretar una mica més, en el text se’ns posa tres exemples de conversa on infants de diferents edats, debaten sobre un tema en concret de forma espontània o induïda per el docent. En ells no només apareixen opinions personals sobre la temàtica en qüestió sinó que també apareixen dubtes, correccions d’uns infants cap a uns altres, expressions personals i intents d’arribar a acords. Les intervencions de la mestra son reduïdes i només es donen per estimular més hipòtesis i generar més debats.

Les conclusions a les quals s’arriba a partir de la lectura van encaminades a la importància de generar un clima que potencií la interacció i les converses entre iguals fins les aules que permetin a cada infant expressar-se lliurament i generar aprenentatges compartits a través del llenguatge, aspecte clau per donar sentit al dia a dia a l’escola.

Idees clau

1. Dels interrogants que es fan els infants en poden sorgir situacions comunicatives que permetin crear coneixements compartits a l’aula.

2. Cal aconseguir un clima determinat de respecte i consideració cap als altres que afavoreixin la comunicació dins de l’aula.

3. Les converses permeten crear significats compartits que generen cultura d’aula.

Preguntes per l’autor

1. A la lectura es fa esment que es requereixen estratègies i pràctica per generar converses que creïn coneixements mutus. Com es poden adquirir aquestes tècniques?

2. Quin hauria de ser el paper del docent davant d’aquestes converses espontànies que sorgeixen a l’aula si aquestes deriven en teories errònies?

Comentari personal

La primera lectura de l’assignatura m’ha semblat interesant per diversos motius. El principal és el fet que estic completament d’acord en la necessitat d’atorgar-li al llenguatge la importància que mereix dins d’un entorn educatiu: tot i que sovint pensem que el procés d’ensenyament-aprenentatge passa exclusivament per la comunicació unilateral docent-discent, està més que demostrat que una comunicació fluida no només de forma bidireccional entre el mestre i el alumne sinó també entre el mateix grup d’iguals, fomenta uns aprenentatges individuals i col·lectius que enriqueixen molt més els processos pels quals passen els infants fins arribar a adquirir coneixements concrets. M’ha agradat que en aquest article s’exemplifiqui com en converses no dirigides i gairebé no induïdes per cap adult, els infants son capaços d’expressar les seves idees i arribar a acords sobre quelcom, tenint en compte les opinions dels altres en tot moment. Penso que, a les aules, tots i totes hauríem de deixar cabuda a aquestes estones de diàleg i debat per afavorir la cultura d’aula de la qual parlava més amunt i per donar a cada infant la oportunitat de fer-nos arribar les seves idees, les seves inquietuds, els seus pensaments i la seva forma individual de veure la realitat per, d’aquesta manera, crear-ne una de conjunta.