Habitar l’aula quan la comunicació és essencial, Mercè Segarra
Resum global
En
l’article llegit s’exposen uns exemples on s’evidencien les potencialitats
d’unes converses d’aula que generen cultura de grup, significats compartits i
aprenentatges mutus. Es parla sobre com, converses espontànies o provocades a
l’aula, creen contrastos d’idees, opinions i dubtes entre els infants que
afavoreixen que ells mateixos generin hipòtesis i conclusions que els porten a
adquirir coneixements i aprenentatges de forma individual però també
col·lectiva.
Per
concretar una mica més, en el text se’ns posa tres exemples de conversa on
infants de diferents edats, debaten sobre un tema en concret de forma
espontània o induïda per el docent. En ells no només apareixen opinions
personals sobre la temàtica en qüestió sinó que també apareixen dubtes, correccions
d’uns infants cap a uns altres, expressions personals i intents d’arribar a
acords. Les intervencions de la mestra son reduïdes i només es donen per
estimular més hipòtesis i generar més debats.
Les
conclusions a les quals s’arriba a partir de la lectura van encaminades a la
importància de generar un clima que potencií la interacció i les converses
entre iguals fins les aules que permetin a cada infant expressar-se lliurament
i generar aprenentatges compartits a través del llenguatge, aspecte clau per
donar sentit al dia a dia a l’escola.
Idees clau
1. Dels
interrogants que es fan els infants en poden sorgir situacions comunicatives
que permetin crear coneixements compartits a l’aula.
2. Cal
aconseguir un clima determinat de respecte i consideració cap als altres que
afavoreixin la comunicació dins de l’aula.
3. Les
converses permeten crear significats compartits que generen cultura d’aula.
Preguntes per l’autor
1. A la
lectura es fa esment que es requereixen estratègies i pràctica per generar converses
que creïn coneixements mutus. Com es poden adquirir aquestes tècniques?
2. Quin
hauria de ser el paper del docent davant d’aquestes converses espontànies que
sorgeixen a l’aula si aquestes deriven en teories errònies?
Comentari personal
La primera
lectura de l’assignatura m’ha semblat interesant per diversos motius. El
principal és el fet que estic completament d’acord en la necessitat
d’atorgar-li al llenguatge la importància que mereix dins d’un entorn educatiu:
tot i que sovint pensem que el procés d’ensenyament-aprenentatge passa
exclusivament per la comunicació unilateral docent-discent, està més que
demostrat que una comunicació fluida no només de forma bidireccional entre el
mestre i el alumne sinó també entre el mateix grup d’iguals, fomenta uns
aprenentatges individuals i col·lectius que enriqueixen molt més els processos
pels quals passen els infants fins arribar a adquirir coneixements concrets.
M’ha agradat que en aquest article s’exemplifiqui com en converses no dirigides
i gairebé no induïdes per cap adult, els infants son capaços d’expressar les
seves idees i arribar a acords sobre quelcom, tenint en compte les opinions
dels altres en tot moment. Penso que, a les aules, tots i totes hauríem de
deixar cabuda a aquestes estones de diàleg i debat per afavorir la cultura
d’aula de la qual parlava més amunt i per donar a cada infant la oportunitat de
fer-nos arribar les seves idees, les seves inquietuds, els seus pensaments i la
seva forma individual de veure la realitat per, d’aquesta manera, crear-ne una
de conjunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada