LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

En primer lloc, he de dir  que la meva família per part de pare és d’un poble de Castelló que es diu Torreblanca. La llengua tradicional en aquesta zona és el valencià. Tot i així, el meu pare sempre m’ha parlat en castellà. La meva mare va néixer a Catalunya,  també parla castellà, ja que els seus pares són d’Extremadura. Tot i portar 52 anys a Catalunya, el català li costa parlar-ho i escriure’l. No obstant això, si li parlo en català m’entén perfectament. Per tant, quan vaig néixer, els meus pares em parlaven en castellà i vaig aprendre el català a p3 a l’Escola Patufet Sant Jordi.

Anys després, a l’escola vaig integrar al meu vocabulari, l’anglès, tot i que el llegeixo i l’entenc força bé, sempre he tingut mancances. Actualment m’agradaria anar a una acadèmia per reforçar aquest idioma.

D’altra banda, quan era petita sempre veia les pel·lícules en castellà i els dibuixos en català perquè no m’agradava el doblatge en castellà. Encara que el català no sigui la meva llengua materna, sempre ha estat present en la meva formació acadèmica. A la universitat moltes vegades el parlo amb les meves companyes i professors/es, per familiaritzar-me en el meu dia a dia amb aquesta llengua.

A l’estiu des de petita, sempre he anat a Torreblanca amb tota la família, per tant he anat adquirint noves paraules del valencià i l’entenc bastant bé, ja que s’assembla bastant al català.

Per tant, actualment puc dir que sé castellà, català i anglès. M’agradaria reforçar l’anglès i aprendre francès, ja que penso que és molt important parlar de forma correcta perquè hem de tenir una bona competència lingüística per ser mestres.

Per últim, una de les anècdotes que m’ha explicat la meva mare i el meu pare és que de petita quan començava a aprendre a parlar feia alguns errors que a ells els hi feia riure. M’han dit que jo substituïa un so per un altre. Per exemple,  quan demanava una cullera deia “Chara” (Quan jo el que volia dir era: cuchara). És a dir, imitava els sons que em sonaven i feia les paraules més fàcils per poder-les pronunciar a la meva manera. M’han explicat que constantment em corregien, però aquesta va ser una de les paraules que més em va costar adquirir en el meu vocabulari.