Autobiografia lingüística

Considero que per tenir una bona comunicació i ser capaços de fer-nos entendre en el nostre dia a dia i arreu del món és necessari saber parlar llengües. En el meu cas, em costa aprendre una llengua nova ja que potser per la falta de temps o d’interès vers determinades llengües no m’acabo sortir-ne. Encara que, actualment puc dir que tinc una bona competència lingüística tant del català com del castellà ja que sempre han sigut les meves llengües maternes i les he anat aprenent i interioritzant al llarg dels anys.

Pel que fa a l’anglès, encara que des de la primària l’he estat estudiant, la veritat és que actualment el meu nivell continua sent bàsic i encara que l’entengui, em costa bastant poder defensar-me. Això sobretot ho vaig poder veure fa un mes, quan vaig realitzar un viatge a Roma i em vaig allotjar a un hotel el qual parlaven únicament anglès, això em va provocar una certa angoixa ja que mantenir una conversació amb els treballadors d’allà em resultava molt difícil fins al punt que em provocava certa angoixa i estrès no poder expressar-me o que no ens entenguéssim. Sempre he pensat que parlar anglès amb destresa hauria de ser necessari per tothom perquè considero que és un dels idiomes més necessaris per viatjar i per treballar arreu del món. Per això, quan acabi els meus estudis, com apuntar-me a una acadèmia d’anglès se que no m’ajudarà gaire, vull fer una estança d’un any a Londres per posar-me a prova a mi mateixa i en una situació extrema com aquesta que farà que acabi aprenent a parlar anglès perfectament.

D’altra banda, encara que el català i el castellà siguin les meves llengües maternes, destacaria més el castellà ja que la meva família és castellanoparlant des de sempre i per tant, puc dir que el castellà l’he aprés més a casa i el català a l’escola. De fet, una de les anècdotes que encara em recorden els meus familiars de quan estava aprenent a parlar, en especial la meva mare, era que quan sonava el telèfon sempre li deia “mama el ofoono”, la veritat és que li va costar un temps entendre el que li volia dir fins que va relacionar la meva paraula amb el soroll que feia el telèfon ja que sempre coincidia.