Autobiografia Lingüística

Per començar la meva autobiografia lingüística, em remunto a l'any 1993, concretament al 14 de maig, el dia que vaig néixer. Tant el meu pare com la meva mare són catalans, però la resta de la meva família prové de Priego de Cordoba i de La Roda, Albacete. Per aquest motiu, els dos tenen com a llengua materna el castellà. D'ençà que vaig néixer els meus pares, i la meva família en general, van fer un esforç per parlar-me en català excepte el meu avi matern, que no el sabia parlar però si l'entenia. D'aquesta manera, durant tota l'etapa de primària jo parlava amb tothom en català menys amb el meu avi matern, que amb ell parlava castellà.

Quan vaig arribar a l'institut, vaig començar a utilitzar el castellà amb la colla d'amics i també a casa amb la família, però amb una excepció: amb el meu germà. A ell, quan era petit, els meus pares i la resta de la família, li parlàvem en català; d'aquesta manera, avui en dia, entre ell i jo, encara ens parlem català i se'ns fa estrany quan ens parlem castellà perquè la situació ho requereix (quan venen els meus cosins de Màlaga, per exemple, els hi hem de parlar en castellà, perquè no entenen el català).

En començar el batxillerat, una companya em va endinsar en el món de les sèries en versió original subtitulada. Al principi havia d'estar llegint tota l'estona els subtítols perquè no entenia el que deien tot i haver fet classes en anglès des dels cinc anys. Avui dia, no tinc cap títol d'anglès però gràcies a l'experiència diària de veure series en aquest idioma, crec que el meu nivell d'anglès ha millorat moltíssim i que seria capaç de marxar a un país estranger i fer-me entendre.

Actualment, la llengua que predomina en mi a l'hora de parlar és el castellà, però segueixo utilitzant el català diàriament, tant a casa com a la Universitat; per tant, em considero bilingüe.

Com a anècdota, he preguntat als meus pares si tenen algun record d'algun aspecte curiós o graciós de quan jo començava a parlar sense èxit. Ells diuen que sempre m'han parlat bé, no han utilitzat cap diminutiu ni cap altra paraula per referir-se als objectes com per exemple dir "tete" per referir-se al xumet.