A tall d'introducció vull dir que aquest exercici m'ha resultat força interessant, ja que he hagut d'indagar en el meu passat lingüístic amb l'ajut dels meus pares, els quals han sigut un pilar molt important en el meu procés d'aprenentatge de la llengua oral.
En primer lloc, cal dir que la meva llengua materna és el català, puix que és
la que sempre hem emprat en la quotidianitat del dia a dia. Però, per contra,
els meus orígens familiars es troben a Andalusia, ja que les meves àvies van
néixer allà per a després, ja
essent adolescents, traslladar-se a Catalunya per guanyar-se les garrofes. Així
doncs, amb les úniques persones que parlo el castellà és amb elles, però això
sí utilitzant el dialecte andalús.
En segon lloc, després d'explicar quina és la meva llengua materna i quina altra llengua parlo amb la família, procedeixo a dir quines altres llengües he après o parlat al llarg de la meva vida. Bé, en l'àmbit institucional, sempre m'han ensenyat a parlar l'anglès. Tinc el record d'estar a l'escola, amb tres o quatre anys, cantant cançons en anglès i sentint parlar els titelles amb què la professora ens feia classe. Al cap d'uns anys, en plena pubertat, acudia a unes classes de francès que es feien a l'institut, em penso que era una assignatura optativa, però no n'estic del tot segura.
En tercer lloc i últim, tinc el desig d'explicar els meus costums en el moment de parlar, sobretot quan era petita. I és que, en la meva infantesa, jo sempre parlava utilitzant una quantitat ingent de diminutius, tot fent unes combinacions difícils de pronunciar i a la vegada d'entendre. Aquest fet sempre l'he associat a què els mestres amb els quals he estat han parlat utilitzant aquest recurs de manera excessiva, sobretot en l'etapa infantil, causant-me certa confusió i fent-me consolidar uns coneixements sobre la parla totalment erronis.
En segon lloc, després d'explicar quina és la meva llengua materna i quina altra llengua parlo amb la família, procedeixo a dir quines altres llengües he après o parlat al llarg de la meva vida. Bé, en l'àmbit institucional, sempre m'han ensenyat a parlar l'anglès. Tinc el record d'estar a l'escola, amb tres o quatre anys, cantant cançons en anglès i sentint parlar els titelles amb què la professora ens feia classe. Al cap d'uns anys, en plena pubertat, acudia a unes classes de francès que es feien a l'institut, em penso que era una assignatura optativa, però no n'estic del tot segura.
En tercer lloc i últim, tinc el desig d'explicar els meus costums en el moment de parlar, sobretot quan era petita. I és que, en la meva infantesa, jo sempre parlava utilitzant una quantitat ingent de diminutius, tot fent unes combinacions difícils de pronunciar i a la vegada d'entendre. Aquest fet sempre l'he associat a què els mestres amb els quals he estat han parlat utilitzant aquest recurs de manera excessiva, sobretot en l'etapa infantil, causant-me certa confusió i fent-me consolidar uns coneixements sobre la parla totalment erronis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada