Tota historia té un inici, i la meva, comença en un petit poble de la
província de Lleó, Cacabelos.
Eren vacances d’estiu, i una noia catalana havia
recorregut 870 Km, per visitar a la seva família materna. Un simple viatge familiar,
que va transformar la seva vida per complet. El causant, l’amor instantani per un
xicot del poble, al qual, no ha deixat escapar a dia d’avui.
Aquest dos personatges, són els meus pares. I gràcies al viatge anterior, he
gaudit, des de ben petita, de la possibilitat d'aprendre dues llengües,
que encara estic perfeccionant, el castellà i el català. Per tant, sóc una persona
bilingüe. Malgrat la meva llengua vehicular i més potenciada és el castellà, l’emprada
en l’àmbit familiar, en un intent d’equilibrar la balança del català escolar. Tot
i això, no em suposa cap dificultat adaptar-me a l’idioma amb el que es
dirigeixin a mi.
Apart d’aquestes dues llengües maternes, també he estudiant, des dels 4
anys, anglès en una acadèmia, degut a la persistència dels meus pares, vers la
rellevància de disposar d’idiomes. En aquesta, vaig rebre classes d’anglès
durant 15 anys, que m’ha permès obtenir un nivell B2. Tot i defensar-me bastant
bé, encara em queden molts aspectes per polir, que m’agradaria enriquir fent
una llarga estada en algun indret de parla anglesa.
El procés d’aprendre, interioritzar i perfeccionar aquestes tres llengües va
ser extens i complicat. Va
estar replet d’errades, algunes de les quals, a la llarga creen anècdotes
gracioses.
Indagant una mica en el passat, m’han relatat, que quan donava els meus
primer passos cap a la comunicació verbal,
vaig viure una d’aquestes experiències constructives a casa la meva àvia
materna. Sempre que anava a casa seva, em passava la tarda perseguint i
acariciant al Yorkshire que tenia.
Aquest es deia Waster. Però com jo tenia greus problemes per pronunciar aquest
nom, se’l vaig canviar, facilitant-me la vida. El vaig batejar com a “vàter”.
No puc ni imaginar què haurien de pensar els veïns, escoltant a una nena amunt
i avall, cridant constantment “Vàter!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada