Autobiografia lingüística

Les llengües que parlo actualment són el castellà i el català, aquestes dues les domino perfectament, potser el castellà millor que el català perquè la meva llengua materna és el castellà. Aquestes llengües les he après en dos llocs diferents, pel que respecta el castellà el vaig aprendre a casa amb la meva família i el meu entorn. En canvi, el català el vaig aprendre a l’escola, ja que vaig venir a Barcelona amb 6 anys perquè vaig néixer a Uruguai. Per aquest motiu aquest idioma només el vaig aprendre en l’entorn escolar i era l’únic lloc on el practicava. Realment no se’m va fer gens difícil aprendre’l, ja que passava moltes hores a l’escola escoltant l’idioma i com era petita se’m va fer més fàcil que potser la meva família que era més gran.

Finalment, el nivell d’anglès que tinc és bàsic, penso que en tota la meva escolarització vaig tenir la mala sort pel que respecta en el professorat d’anglès perquè no ensenyaven bé i no vaig aprendre res. Paral·lelament tampoc vaig poder anar a una acadèmia. Actualment, vull fer cursos d’anglès però pel que respecta a tema temps no disposo d’aquest, per això tinc pensat a l’estiu fer cursos intensius. 

La meva mare em va explicar una anècdota de quan vaig començar a parlar. Quan era peptita al telèfon jo li deia ''tilleno'', m'explicava que m'ensenyava a dir-lo per síl·labes: 
te – lè – fon.  I quan em deia que ho digués tot junt acabava dient “tilleno”.