Autobiografia lingüística

El meu registre de llengües es resuemix a tres: el català, el español i l'anglès. Les dues primeres les vaig aprendre tant a l'escola com a casa i l'última només a l'escola. La meva família materna i la paterna utilitzen la llengua española per comunicar-se, tot i que tots saben parlar i escriure el català (tret dels avis que són immigrants d'altres comunitats autònomes); per aquest motiu els pares van decidir que amb nosaltres, amb la meva germana i amb mi, parlarien el català a casa, per equilibrar més les coses.

Com a anècdota tinc una de la llengua española. Quan tenia 3 anys, al coixí li deia "conejito" i al conill de peluix que tenia el nomenava "cojinito". Tenia una confusió entre aquestes dues paraules i la meva tieta va dir un dia que això s'havia de canviar i es va posar a practicar amb mi. Amb tot l'apreci que li tenia jo al meu conillet de peluix, va decidir que aprendria primer "conejito", així va començar:

- Co-ne-ji-to- mentre jo repetia la mateixa síl·laba després de que ella la pronunciés. Més tard, em deia- Ahora, todo junto y más rápido: "conejito".

- Cojinito- va ser sempre la meva resposta fins després dels 4 anys.