Biografia lingüística

Sóc la Patrícia Escrich i vaig néixer el 4 de novembre del 1997 en el si d'una família catalana. Tant el meu pare com la meva mare són catalans, però tot i això únicament el meu pare té com a llengua materna el català, ja que la meva mare parla en castellà amb tota la seva família. Des del moment en què vaig néixer tota la meva família m'ha parlat en català, excepte el pare de la meva mare perquè tot i entendre'l no el sap parlar. Això va fer que durant els primers tres anys de la meva vida jo només parlés català, tot i que sempre he estat en contacte amb el castellà perquè els meus pares entre ells parlen en castellà.

Als tres anys, amb el canvi de l'escola bressol a l'escola, vaig començar a utilitzar el castellà diàriament, ja que era la llengua amb la qual parlava amb els companys de l'escola, i per consegüent amb el meu grup d'amics i amigues. Però hi havia una excepció, jo i la meva millor amiga sempre hem parlat en català entre nosaltres, probablement perquè la nostra llengua materna és el català. Aquest fet ens ha portat a moltes situacions gracioses, que encara recordem avui en dia. Tot passa perquè ens resulta impossible parlar-nos en castellà l'una a l'altre si ens estem mirant, per tant quan estem tot el grup d'amics junts parlant en castellà i una de nosaltres comença a parlar i ens mirem, sense adonar-nos canviem de llengua i quan mirem a una altra persona del grup tornem al castellà. Per tant les nostres converses acaben sent una barreja bastant estrambòtica entre el català i el castellà

.

Als 16 anys vam acabar l'ESO i vaig començar el batxillerat en un nou centre, aquest cop tots els alumnes parlaven entre ells en català i, per tant, amb el grup d'amics del batxillerat sempre he parlat en aquesta llengua. Actualment a la universitat també parlo en català amb les meves amigues. Per tant la llengua que parlo majoritàriament és el català, per contra la llengua en la qual més llegeixo és el castellà i probablement també és en la que més escric, ja que tot i que tots els treballs de la universitat són en català, parlo molt per whatsapp amb els meus amics, amb els quals parlo en castellà.

A més del català i el castellà que són les meves llengües maternes també parlo l'anglès, tinc un nivell de FCE i estic estudiant per pujar a l'examen del CAE, i una mica el francès. Vaig començar a estudiar anglès amb sis anys, al començament no m'agradava gens i no el parlava gaire bé, però poc després els meus pares van decidir apuntar-me a classes extraescolars d'anglès. Gràcies al meu professor de l'acadèmia d'anglès va començar a agradar-me molt l'anglès perquè no era gens difícil aprendre'l. Quan jo tenia onze anys la meva cosina gran va marxar a viure a Irlanda amb el seu xicot i gràcies a això vaig tenir l'oportunitat de marxar un mes tots els estius amb ella per a practicar l'anglès i, sincerament, és una de les millors coses que he pogut fer. Encara avui en dia em passo tot l'any esperant a poder marxar, perquè amb els anys m'he fet amics al poble on viu amb els quals, òbviament, parlo en anglès. A més actualment gairebé totes les sèries que veig són en anglès, exceptuant algunes de TV3, ja que veient la versió original puc veure els capítols quan surten i els meus amics irlandesos no em fan espòiler. Des de fa prop de quatre anys a casa meva els dijous és el dia de l'anglès i en tot el dia hem de parlar entre nosaltres en anglès. La idea va ser meva, perquè veia que el nivell d'anglès del meu germà podia ser millor i l'única cosa que necessitava era practicar, així doncs vaig proposar-ho un dia sopant i els meus pares van estar d'acord. Molts cops es produeixen situacions gracioses, perquè la meva mare, tot i saber anglès no té massa fluïdesa parlant i molts cops acaba fent mímica per a fer-nos entendre el que vol. Però amb els anys també ella ha millorat molt, sobretot pel que fa a la comprensió oral.

Pel que fa al francès vaig començar a estudiar-lo amb 12 anys, quan vaig començar l'ESO, com a una optativa i em va agradar molt, ja que té moltes similituds amb el català i el castellà i per tant no em va costar gaire aprendre les nocions bàsiques. Més tard quan vaig començar el batxillerat vaig escollir el francès com a assignatura, tot i que jo no feia el batxillerat humanístic, però no em van posar gaires pegues perquè la classe de francès no l'havia escollit gaire gent. Durant aquests dos cursos vaig aprofundir més en la gramàtica francesa, sobretot en els temps verbals i la sintaxi, ja que el lèxic i l'ortografia l'havíem treballat molt a l'ESO. Només hi ha una cosa que no m'agrada del francès i que sempre m'ha costat molt i són els accents, perquè si molts cops em deixo accents en català o en castellà no vull ni dir quants accents m'oblido en francès. Perquè el pitjor no és que tinguin tres tipus d'accents, perquè els circumflexos són bastant obvis, sinó que no posen els accents a les síl·labes tòniques sinó allà on ells volen, i per tant una paraula pot tenir més d'un accent.

Recapitulant, la meva llengua materna és el català, tot i que parlo el castellà com si ho fos. A més també parlo l'anglès i una mica de francès.