Biografia lingüística

La meva llengua materna és el català, sempre he estat rodejada d’un entorn catalanoparlant. Per començar, els meus quatre avis van néixer a Catalunya i des de la família no tenim coneixença de que cap avantpassat hagi vingut de fora. Per tant, he conviscut sempre amb aquesta llengua.

Per altra banda, tan l’escola de la meva infància com el centre on vaig fer el primer cicle de secundària estaven ubicats a un poble petit al peu del Montseny, un municipi on l’índex d’immigració era molt baix. Així doncs, aquest nombre tan minoritari d’immigrants estava plenament integrat entre els companys de l’escola, és per aquest motiu que poques vegades se sentia parlar el castellà.  

El primer contacte més directe amb la llengua castellana el vaig fer quan vaig realitzar el batxillerat a un centre de secundària de Granollers. Aquí la situació es va invertir i tan sols érem dues persones catalanoparlants a la meva classe. Per tant, em vaig haver d’integrar en aquest entorn tot i les meves dificultats amb l’ús de la llengua castellana. A banda d’això, amb les meves amistats sempre he parlat el català.

La tercera i última llengua que parlo és l’anglès. A més de practicar-la a l’escola, vaig fer diferents reforços i fins i tot vaig estar durant un mes a Estats Units perfeccionant-la. Puc dir que sempre ha estat un idioma amb el que he tingut facilitat. Malgrat això, fa casi quatre anys que ja no l’utilitzo, així doncs, puc dir que he perdut bastant la pràctica, tot i que m’agradaria retrobar-m’hi.

Fent referència a alguna anècdota de quan era petita, els meus pares m’han explicat que no vaig tenir gaires dificultats per aprendre l’idioma. Tot i això m’ha semblat molt interessant compartir una experiència que em va passar amb la meva mare quan tenia un any i mig. Estàvem les dues a una peixateria comprant quan de sobre vaig assenyalar i vaig anomenar la paraula “peix”. Una senyora que estava comprant al mateix temps que nosaltres li va dir a la meva mare: “¿Tan pequeña habla catalán?”. La meva mare sorpresa amb aquest comentari li va respondre: “Clar que parla català si és la llengua que parlem a casa”.