LES MEVES LLENGÜES
Català, castellà, anglès, francès, aquestes són llengües que parlo en major o menor desimboltura. Català i castellà són les meves llengües maternes, i les utilitzo constantment i indistintament en les meves relacions socials. En l’àmbit familiar destaco que amb la mare parlo castellà, amb el pare català i amb la meva germana depenen la situació en una llengua o en una altra. Amb els avis, parlo castellà, però amb la majoria de tiets, català. Tot aquest garbuix ve lligat a què quan era petita, es van voler que aprengués les dues llengües indistintament, actualment agraeixo aquest fet.
L’anglès l’he après
a l’escola, i a acadèmies que m’he apuntat per reforçar aquesta llengua per
voluntat pròpia. Paral·lelament el francès també el vaig començar a estudiar a
l’escola, ja que em van donar l’oportunitat d’escollir una quarta llengua a
aprendre i com tinc familiars a França em cridava l’atenció saber-ne. D’ambdues
llengües no tinc un nivell excel·lent, però em sabria defensar en qualsevol
situació quotidiana.
Actualment però, he
deixat bastant de banda les llengües estrangeres i m’he centrat a reforçar les
meves llengües maternes per arribar a l’excel·lent nivell que se’m demana des
de la facultat, i únicament utilitzo les llengües estrangeres per veure pel·lícules,
dibuixos o series en versions originals.
· 👉Al maig del 2006, setmanes prèvies
al meu aniversari la meva àvia em va demanar que li digués quin era el meu
menjar preferit, i que me’l faria pel
dia dels meus cinc anys. Tenia molt clar quin era el meu menjar preferit, i
sense pensar-m’ho dos cops li vaig dir que pel meu aniversari volia MOLLITAS.
La meva àvia però, no va entendre que era allò i em va dir que ella no sabia
cuinar-ho, jo vaig insistir i li vaig dir que m’ho havia fet diversos cops i
que volia mollitas pel meu aniversari. Passaven els dies, i jo sempre responia
que volia mollitas, i que ja n’havíem menjat altres cops, l’àvia ja no sabia
com preguntar-me que volia i una nit va trucar a casa per preguntar-li a la
mare que eren les mollitas, en aquell moment, vaig veure que no m’entenien o
que la meva àvia no recordava de quin era aquell plat, però vaig estar plorant
tota la nit dient que pel meu aniversari volia mollitas perquè m’agradaven
molt. Així doncs, els dies previs al meu aniversari, l’àvia va cuinar plats
diversos i diferents que m’agradaven, per veure si així encertava que era el
que jo li demanava, però no va haver-hi sort. Finalment, els hi vaig descriure
i els hi deia que era una cosa molt petitona i que hi havia molta al plat, i que
l’avi s’ho menjava amb sopa. Aquella descripció aparentment, no sembla servir
de gaire, però, la meva mare va dir: Vols migas? I efectivament SÍÍÍÍ, jo volia
migas pel meu aniversari! A partir
d’aquell any, a casa hem batejat les migas com mollitas, i encara ara, quan en
vull demano mollitas, però ara ja m’entenen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada