La meva biografia lingüística mostra interferències entre el català i el castellà. És a dir, des de ben petita he parlat aquestes dues llengües indistintament. Amb el meu pare ens comuniquem amb castellà. En canvi, amb la meva mare i els meus germans la llengua més emprada és el català.
Cal destacar que, amb la meva família paterna usem el castellà com a llengua principal. A més, també he pogut gaudir de converses en gallec, ja que el meu avi és nascut a Galícia. No obstant això, no sé comunicar-me amb aquesta llengua, encara que l'entenc força bé.
Altrament, és important esmentar el meu coneixement de l'anglès gràcies a l'escola i l'estudi d'aquesta llengua en diferents acadèmies.
Com he comentat amb anterioritat, el català i el castellà els vaig aprendre indistintament des de ben petita. Aquest aprenentatge simultani va donar lloc a interferències com la següent. Tenia aproximadament cinc anys quan acostumava a dir "jamó", en lloc de pernil. En aquest moment, els meus pares van haver de lluitar perquè uses la paraula pernil. A més, al llarg de la meva educació van haver d'intentar que no es produïssin més interferències com aquesta.
En conclusió, em considero una persona bilingüe, ja que des de ben petita he après dos idiomes a la vegada. A més, cap als deu anys vaig començar a estudiar anglès. Personalment, em sento afortunada perquè he pogut gaudir de l'aprenentatge de diferents llengües, cosa que facilita la mobilitat pel món.
En conclusió, em considero una persona bilingüe, ja que des de ben petita he après dos idiomes a la vegada. A més, cap als deu anys vaig començar a estudiar anglès. Personalment, em sento afortunada perquè he pogut gaudir de l'aprenentatge de diferents llengües, cosa que facilita la mobilitat pel món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada