Autobiografia lingüística

Pel que fa a les llengües que he après durant aquests anys de la meva vida són:

El castellà que l’utilitzo constantment, ja que provinc d’una família castellanoparlant i sempre ha sigut la llengua vehicular a casa. És amb la llengua que em sento més còmoda i la que he utilitzat sempre per parlar amb els meus amics i amb la família.

El català que la meva àvia materna em parlava una mica en aquesta llengua i la meva mare, que la domina a la perfecció, i era qui m’explicava contes en català gairebé sempre encara que alguns cops me’ls explicava en castellà. Tot i això, principalment parlar-la bàsicament ho feia a l’escola.

L’anglès perquè els meus pares consideraven que era important que l’aprengués i em van apuntar a una acadèmia d’anglès. Pel que fa a l’anglès actualment em defenso però m’agradaria tornar a estudiar-lo, ja que considero que és una llengua important per comunicar-te quan surts fora d’Espanya.

El francès que el vaig estudiar com optativa a l’ESO perquè era una llengua que des de petita m’agradava i la volia aprendre.

Actualment, les llengües que utilitzo majoritàriament són el castellà que l’utilitzo amb els amics i la meva família i el català que l’utilitzo per parlar quan treballo principalment i per dirigir-me al professorat que parla català.

Com a anècdota de quan vaig aprendre a parlar la meva mare m’ha explicat dues. La primera és que quan era petita (2 anys aproximadament) em feia molta por la sang dels altres i quan algú es feia sang jo sempre cridava: ¡Mama, sange sange! I la segona és que tan jo com la meva germana quan érem petites i venia una cosina nostra que duia una cua i el serell separat en dos sense lligar sempre li dèiem: “Prima tienes dos cuenos”.

Però les anècdotes amb el llenguatge que jo he pogut observar molt de prop i que me’n recordo a la perfecció són les dels meus nebots. Pel que fa al meu nebot gran recordo dos anècdotes: la primera és de quan començava a parlar. Me’n recordo que repetia tot el que deia la gent. Un cop va venir un amic i ens va dir: “Me he ensuciado la punta del zapato en el barro” i va senyalar la punta de la sabata que estava bruta. Al cap d’una estona, el meu nebot va venir de jugar en el parc i em va dir: “Tita, mira la puta del zapato esta sucia” i va assenyalar la punta de la seva sabata. I la segona és un dia que estàvem la meva germana, el meu nebot gran i jo al parc i ell va pujar a un gronxador del parc i de sobte ens va dir: Aquí, no cabo. Em va fer gràcia perquè vaig poder veure com el meu nebot aplicava la normativa dels verbs regulars a un verb irregular inconscientment. I pel que fa al meu nebot petit que ara comença a parlar, recordo que l’altre dia la meva germana li deia: “Izan di palmas” i el meu nebot va dir: “pamas”.

Suposo que aquestes anècdotes em fan més gràcia que les que em va explicar la meva mare que deia jo quan era petita perquè d’aquestes sí que me’n recordo, ja que les he viscut en primera persona ja de gran i m’han fet molta gràcia perquè han sigut unes de les seves primeres paraules o frases que han dit els meus nebots i me n’alegro d’haver pogut estar en aquests moments amb ells.

"El llenguatge és el vehicle del pensament"