BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

Relació amb les llengües

La meva relació amb les llengües va començar molt aviat, ja que vaig iniciar la parla a una edat molt primerenca, i m’agradava molt xerrar amb qualsevol persona o fins i tot, jo sola. Primerament dir que en el meu dia a dia, les dues llengües que més parlo són el castellà i el català, encara que amb més força, el castellà.

Des de petita, a casa meva i amb la família sempre he parlat el castellà, ja que gairebé tots son de províncies andaluses i per tant, el castellà és l’idioma predominant dins la nostra família. En relació amb les meves amistats de sempre o amb la meva parella, l’idioma que més utilitzo també és el castellà, perquè és l’idioma que tots nosaltres parlem a casa i al nostre dia a dia. Encara que de vegades tot i  que sigui durant una estona curta, utilitzem el català per fer alguna conversa. Per contra, a la universitat en general o amb companyes de classe, si que potser l’idioma que més predomina és el català, ja que estem acostumades a parlar en aquest a les classes o treballs, i per tant, surt de forma més natural.

En quant a altres llengües durant els meus estudis he estudiar l'anglès i també, una mica de francès. Fora del meus estudis habituals o ara, de la universitat mai he treballat per lliure cap llengua estrangera, tot i que m’agradaria reforçar l’anglès. Com tots sabem, avui dia aquesta s’ha convertit en una de les llengües més importants alhora d’estudiar o de trobar feina, i crec que és molt important tenir-la. Per aquest motiu, i també perquè he de reconèixer que és una llengua que em sembla difícil i que sempre la he anat arrossegant, m’agradaria treballar-la i millorar-la. 

Experiència personal

Per trobar alguna anècdota divertida de la meva infància, he indagat i preguntat a la meva família. Després d’això, tot i que m’han dit que gairebé no en tenia d’anècdotes que per exemple digues algun mot amb barreja d’idiomes o alguna cosa semblant, si m’han dit que de petita el que feia moltes vegades era retallar els noms o mots de paraules perquè no hem sortien sencers. En tinc dos exemples que eren els que més utilitzava: un d’aquest és, que sempre que em referia a la meva avia paterna ho feia amb el mot “lela” en comptes de “abuela”. L’altre exemple, era el mateix però referit al “xumet” en comptes de dir això o de dir “chupete”, vaig a començar a dir “titi” i sempre era així.

Això hem passava perquè no sabia pronunciar tot el nom sencer, deia que era massa llarg i per tant, hem vaig quedar amb “lela” o “titi” per dir aquestes paraules, i tota la família reconeixia ja aquests mots per costum.