LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

Primerament dir que considero molt important com aprenem a parlar i encercar sobre la història lingüística de la nostra família.

Pel que fa a la meva llengua materna és el català. He crescut amb un ambient familiar català i amb tota la meva família des de ben petita parlo amb aquesta llengua, ja que els meus orígens familiars provenen tots de Catalunya. Tanmateix, quan vaig començar l'escola primària vaig aprendre la llengua castellana, la qual la coneixia una mica perquè els meus avis deien algunes coses en castellà sempre que els veia, i més endavant l'anglesa. A part d'aquestes llengües a mi sempre m'ha fet il·lusió aprendre'n d'altres que m'han cridat l'atenció, però no he tingut oportunitat.

Abans de comentar una anècdota de quan era petita m'agradaria comentar que vaig començar a  parlar com la majoria d'infants al voltant de l'any i mig. Tot i així, sempre m'han explicat els meus pares que de petita tenia dificultat per vocalitzar bé i em costava parlar. No va ser fins que a P4 en caure a terra  a casa em vaig trencar el fre del llavi superior i els dies següents vaig començar a vocalitzar millor. A partir d'aquest moment entenia el poc que llegia i entenia el que deia.

I per últim, m'agradaria comentar una anècdota que m'han explicat els meus pares. Des de petita sempre m'ha agradat molt la xocolata i quan els hi demanava xocolata als meus pares els hi deia "vull xuxaca". Com ho deia malament la meva mare intentava no donar-me la xocolata fins que no digués bé la paraula, ja que pel que m'han dit vaig estar uns quants anys dient xuxaca en comptes de xocolata fins que vaig créixer una mica i la vaig començar a dir bé.