Lectura 8. El desenvolupament de l'autonomia i Montessori

Resum: 

La lectura fa un recorregut sobre els aspectes més importants de la pedagogia Montessori posats en pràctica a l’escola Montessori-Palau de Girona.

Per una banda, fa una explicació sobre la història de la pedagogia Montessori on en centra sobretot en el concepte d’autonomia com un dels pilars fonamentals, juntament amb la importància de l’ambient de l’aula, el rol i la preparació de l’ensenyant i les característiques dels materials educatius.

Per una altra banda, desenvolupa l’aplicació del mètode a l’escola infantil des de l’any 1998. Actualment han establert una dinàmica de formació i millora continuada per tal d’oferir una educació que respongui a les necessitats dels nens i nenes a partir del treball reflexiu i d’anàlisi.

Per arribar a combinar la llibertat amb l’organització del treball va suposar la modificació de les pràctiques educatives de l’escola. Es donava a l’infant llibertat de moviment, expressió i experimentació amb la creació d’un ambient que facilités el camí de l’autoconstrucció de l’ésser humà. La capacitat de gaudir de llibertat i la necessitat de tenir límits són dos conceptes que han d’estar a la guia de l’escola.

A més, si volem que els infants experimentin s’ha de preparar l’ambient a l’aula per oferir oportunitats de desenvolupament que permetran respondre a les necessitats cognitives, afectives i motrius, sobretot tenint en compte que són nenes i nenes que es troben a l’etapa de desenvolupament  “ment absorbent”. Dins d’aquest ambient es poden preparar diferents activitats perquè decideixin segons el seu interès quines activitats realitzar.

Per últim, destacar el paper de la mestra com a guia. Haurà de conèixer les característiques i necessitats dels infants per preparar un ambient adequat a partir de l’observació de les manifestacions espontànies d’aquests. A més, la diferència clau entre una mestra tradicional i una mestra en un ambient Montessori és que han de facilitar que l’infant aprengui per ell mateix, en comptes d’ensenyar. 

Paraules clau:

• Montessori
• Autonomia
• Ambient
• Guia
• Llibertat

Preguntes a l'autora:

• De quina manera s’avalua als infants segons la metodologia Montessori?
•  Com ha de ser el paper del mestre davant una problemàtica? Hi ha alguna estratègia a l’hora de posar límits?

Reflexió:

Després d'haver llegit aquesta lectura, juntament amb la teoria que hem après a altres assignatures, crec que hem conegut a una gran professional de l'educació que va revolucionar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Actualment Maria Montessori encara és un referent a seguir, tant pels seus èxits en l'àmbit educatiu com per les seves creacions materials. Això em fa reflexionar que si Montessori encara està present en les aules i pensem que la seva metodologia és innovadora, en el seu temps la seva mentalitat devia ser una excepció i com ja vàrem veure en la seva pel·lícula, va ser menyspreada per ser dona.

De la seva metodologia, el que més m'agrada és la manera de tractar els nens i nenes com a éssers pensants perquè a partir d'aquesta idea sorgeix la necessitat de respectar el seu ritme, la seva autonomia, les seves necessitats... Montessori és i serà un referent en la nostra cultura educativa.

A vegades saber que hi han hagut persones que han revolucionat l'educació em fa pensar si algun dia jo com a mestra podré contribuir a millorar la manera d'aprendre i ensenyar perquè em fa por ser una professora d'aquelles que critiquem pel concepte que té sobre l'educació, però hem d'anar a poc a poc i anar formant-nos per poder semblar-nos una mica a Montessori i altres referents de l'educació.

Lectura (7) I Fernández-Martínez i Gallardo (2016)

PALABRAS CLAVE: Educación Infantil, construcción social del conocimiento, lenguaje verbal, trabajo por proyectos, interacción.

RESUMEN DE LA LECTURA:

La lectura de esta semana se titula “El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil” de Mª del Pilar Fernández Martínez e Isabel M. Gallardo Fernández. Muestra el desarrollo de un proyecto en un aula de niños de 5 años para mostrar cómo el lenguaje puede facilitar la construcción social del conocimiento.

Este artículo muestra cómo en educación infantil (en adelante EI) es posible aprender desde el interés de los niños, y cómo el lenguaje facilita la construcción social del conocimiento en el aula. El diálogo y la conversación son el eje vertebrador del día a día en las aulas de EI, en tanto que suponen una manera de concebir la relación pedagógica. Este planteamiento está justificado por el valor del diálogo en el aula, que permite la construcción de conocimiento conjunto y de la metacognición para recrear las situaciones de aprendizaje. Todo ello constituye la esencia de un proceso de enseñanza-aprendizaje relevante y con sentido.

Dicha enseñanza debe estimular la experimentación, contar con la participación activa de los niños, propiciar situaciones de trabajo común que permitan la reflexión conjunta de profesorado y alumnado sobre los múltiples aspectos de los problemas que se plantean, y ayudar a los niños a reelaborar el pensamiento, los sentimientos y la experiencia, así como a integrarlos, relacionando las adquisiciones de su vida cotidiana con las aportaciones de las distintas fuentes de la cultura.

Esta lectura nos muestra cuatro fases para estimular la interacción entre los iguales y profesorado,  y el proceso de enseñanza-aprendizaje de la lectoescritura a través del trabajo por proyectos. 

Estas fases son las siguientes:

I. La maestra pregunta sobre qué quieren aprender los niños y niñas

II. La profesora pregunta a los alumnos que tema en concreto quieren saber sobre el tema elegido

III. Investigan y buscan información sobre el tema y cuelgan murales por la clase

IV. Los niños y niñas elaboran un texto que es corregido por la maestra y luego hacen una exposición sobre lo aprendido.

Durante todas estas fases la profesora les enseña a utilizar el lenguaje correctamente y los alumnos aprenden no sólo contenidos teóricos, también aprenden actitudes, valores y hábitos sostenidos por la interacción (escucha activa, la espera de turno de palabra, los silencios…).

PREGUNTAS A LAS AUTORAS:

-        Para poder enseñar a los niños aquello que les inquieta y tienen curiosidad, ¿la profesora debería conocer a cada uno de ellos y saber qué temas pueden tratar más en profundidad (o no) en clase según los conocimientos de sus alumnos?

-        En la conclusión, las autoras argumentan que se trata de un análisis inacabado y por lo tanto, se elide una segunda parte del mismo. ¿En qué consiste la segunda parte del análisis? ¿Hasta dónde se pretende indagar? ¿Qué otras conclusiones pretenden alcanzar?

REFLEXIÓN

Las cuatro fases a las que hacen referencia las autoras del artículo, son, en efecto, una buena manera para aprender la construcción del lenguaje como también la clave para crear interacciones significativas con los compañeros y profesores. En los diálogos que aparecen en la lectura, podemos observar que se trata de un buen método de aprendizaje, en el que se producen conocimientos significativos, aprendizajes compartidos, se aprenden valores  y destrezas…

La motivación y el interés de los alumnos ante una temática, provoca que ellos mismos produzcan los objetivos de la didáctica y que además investiguen sobre ellos. También genera una reflexión conjunta y por lo tanto, unas conclusiones compartidas a las que se les atribuye más precisión puesto que, diez mentes piensan más que una.

Un aprendizaje por interés propio está demostrado que es más eficaz que si éste fuera impartido por el profesorado y el papel del alumno fuera solo de escucha, sin interceptar en el propio proceso de aprendizaje.

Cabe resaltar el rol de la maestra en los diálogos ya que tiende a acompañar a los alumnos en el proceso de aprendizaje y sus intercepciones influyen a hacer reflexionar al alumnado. No cabe duda que la manera en la que la maestra presenta la temática y como la guía, provoca interés i motivación a los alumnos. Éste aspecto es fundamental si lo que pretendemos es crear un conocimiento vivencial.

En relación con la lectura 2, ambas explican la importancia de la construcción conjunta del conocimiento. En este caso, se habla de la importancia de las asambleas y de la comunicación entre los participantes.  En las dos lecturas, se reafirma la calidad de un conocimiento, cuando éste es debatido, argumentado y compartido con otros.

Podríamos hablar de cooperativismo ya que  todos los alumnos luchan por un mismo objetivo. Para entender con más precisión la importancia del cooperativismo, podemos leer el siguiente artículo: http://www.concejoeducativo.org/alternat/coop-clave.htm

Els jocs de representació, una eina per afavorir el desenvolupament del llenguatge

Paraules clau: 

Llenguatge, joc de representació, comunicació, esquemes.

Resum:

Els infants, en iniciar el segon cicle de l’ensenyament infantil, ja tenen un coneixement bàsic de com funciona la comunicació i mostren un domini de les estructures lingüístiques bàsiques. Però aquest nou context escolar portarà noves demandes, tant cognitives com socials, que requeriran un ús del llenguatge molt més elaborat: nous aspectes conceptuals, estructures lingüístiques més complexes, aprendre noves convencions socials, llenguatge més descontextualitzat... I tots aquests aprenentatges els aniran adquirint de manera natural en les diverses situacions educatives, com ara són els jocs de representació.

Per entrar més en matèria, podem dir que els jocs de representació són un recurs didàctic que pretén utilitzar les rutines i les activitats de representació com a vehicle per facilitar l’ús del llenguatge en contextos familiars. A través de les experiències diàries viscudes, els infants aprenen una visió concreta del món i desenvolupen un coneixement base a partir del qual donaran sentit a les noves experiències.

A partir d’aquí, hem de tenir presents que per organitzar l’activitat s’han de seguir uns passos i planificar bé quin esdeveniment es representarà segons l’interès i el coneixement que els infants tinguin sobre aquest aspecte.

Primer de tot, cal motivar i despertar l’interès pel tema que es tractarà durant la representació i, sobretot, el coneixement que tinguin els alumnes sobre el mateix. I en un segon moment, es realitza la representació pròpiament dita; és important que ells mateixos planifiquin com ho representaran, els rols que hi haurà, què farà cadascú... i això els permetrà utilitzar vocabulari i estructures que ja coneixen.

En definitiva, és un recurs ideal per millorar i potenciar el coneixement i l’ús del llenguatge ,ja que ho fan des d’un marc funcional i significatiu. I a més, permet ajustar-se a les necessitats comunicatives i lingüístiques de certs nens i nenes amb dificultats per construir el llenguatge o relacionar-se amb els altres.

Preguntes a l'autor:

- Com gestionar els diferents interessos dels infants?

- Quin criteri utilitza l’autora per determinar què és una evolució correcta de l’infant?

Reflexió personal

Aquest text m'ha semblat molt interessant, tot i que al començament era una mica més feixuc i no era senzill de llegir. Tot i així, he comprés molt millor el tema del joc de representació o joc simbòlic i realment m'he adonat de la importància que té en l'etapa d'infantil, ja que a més de fomentar l'autonomia en els infants, potenciem el llenguatge, pel fet que en aquests jocs els nens i les nenes han de dialogar, negociar, consensuar les regles per tal de poder començar a jugar. 

Això es pot relacionar una mica amb la pedagogia de Maria Montessori, que es basa molt en el joc lliure; és molt important deixar que siguin ells mateixos qui experimentin i descobreixin per si sols les seves possibilitats, i una bona manera de fer-ho és a partir del joc de representació, ja que els infants poden recrear situacions de la vida quotidiana que els són significatives per ells i així avançar en l'autonomia i la presa de decisions. 

Tot i així, parlant d'aquestes noves metodologies més innovadores i experimentals m'envaeix la por i la incertesa de saber si realment funciona però, sobretot, de saber quin és en aquesta situació el nostre paper com a mestres, ja que no hem d'imposar els nostres coneixements i saber com s'ha fet fins ara, sinó que hem de fer de guies i orientadors, hem de preparar l'espai idoni perquè es donin situacions significatives i funcionals per als infants i observar què fan i deixen de fer els nostres infants. 

A continuació, us deixo el link de la pàgina web de l'Associació de Montessori espanyola, una web molt interessant on trobem informació sobre el mètode Montessori i activitats que es realitzen en l'actualitat per donar-ho a conèixer.

LECTURA 6 (II): El arte de conversar. Escuchar, hablar y compartir en el corro

LECTURA 6: Sogas Figieras, M. Teresa (2013) El arte de conversar. Escuchar, hablar y compartir en el corro

Enllaç

Paraules Clau:

Corro, comunicació, compartir, espontaneïtat, intercanvi, socialització, infants, silenci, escoltar, creativitat, parla

Resum:

Aquest article ens parla d'una "eina" anomenada el "Corro" un espai comunicatiu on els infants i els adults (professors) són lliures per a intercanviar idees, opinions, pensaments o silencis. Aquest espai fomenta una comunitat on el més important és poder-se comunicar els uns amb els altres sense que es jutgi o es menyspreï als altres.

Compartir idees de forma espontània, ajuda als alumnes a socialitzar amb els seus companys i crear vincles molt més estrets amb nens i nenes amb els que comparteixen o no aficions.

El que busca aquest projecte és crear una comunitat lletrada. Els professionals, en aquest cas els educadors o aquelles persones que s'encarreguin de dur a terme l'activitat, han de crear un ambient receptiu i acollidor, i ells mateixos han de tenir aquestes mateixes qualitats. Finalment, s'ha de tenir en compte que els nens i les nenes s'han de sentir escoltats per tal que no se sentin pressionats a parlar i no fomentin aquesta creativitat de la qual estem parlant. D'igual manera, s'han de respectar els silencis.

Preguntes a l'autor:

-Creus que aquest projecte és apte per qualsevol tipus d'escola?

-Creus que els educadors haurien de dur a terme algun tipus de preparació per a poder crear aquesta activitat?

Reflexió:

El "Corro" em sembla una proposta molt útil per desenvolupar-la en un ambient classe des d'un principi. Si els nens i les nenes es familiaritzen amb un entorn de respecte on es poden expressar serà molt més fàcil que si en el futur tenen un problema, s'apropin a aquest educador o educadora que realitza l'activitat i l'expliquin.

A més crec que és interessant pensar i posar en pràctica el fet que els infants no només han d'interactuar entre ells sinó que també s'ha de fomentar que aquesta relació sigui bilateral infant-infant, infant-professor.

Des de sempre la parla ha estat una eina necessària per a l'ésser humà, tot i que de vegades no se'ns ensenya quina és la millor manera d'utilitzar-la. Aquest projecte convida als nens a utilitzar-la de manera lliure, sense límits, i això farà possible que quan es torni adult no temi resoldre els seus propis problemes utilitzant la seva veu com a eina.

enllaç

Enllaços:

-LA IMPORTANCIA DE LA ASAMBLEA EN LA METODOLOGÍA DOCENTE DE LA ETAPA DE INFANTIL

-La asamblea en la escuela infantil

Los proyectos de Trabajo y el aprender a aprender en educación infantil

Conceptes clau

Educació infantil, projectes de treball, constructivisme, aprenentatge autònom, pedagogia i rol del mestre.

Idees clau

• A l’escola s’ha de potenciar el pensament individual i la adquisició d’estratègies d’aprenentatge.
• El mestre és el fil conductor que ajuda a trobar respostes a les diferents situacions de l’aprenentatge.
• Els alumnes han d’aprendre a utilitzar totes les estratègies lligades al seu pensament.

Resum

L’article de Leonor Carbonell i María Gómez del Moral explica com està organitzat el currículum d’educació infantil del centre Pompeu Fabra de Barcelona, on ambdues treballen com a mestres.

Per començar les autores expliquen que la visió que tenen de l’educació les mestres de l’escola és constructivista i, per tant, s’intenta que els alumnes siguin capaços d’aprendre a aprendre utilitzant totes les estratègies lligades al seu pensament, per aquest motiu són sempre el subjecte de l’aprenentatge i els mestres fan de fil conductor per tal d’ajudar-los a trobar respostes a les diferents situacions d’aprenentatge. Per a fomentar aquesta metodologia de treball s’han de crear situacions col·lectives, individuals i de petit grup per tal de garantir la comunicació i l’intercanvi, i per tant l’aprenentatge. Així doncs a l’escola els alumnes d’infantil treballen mitjançant projectes de treball, racons i tallers.

L’article explica breument en que tracten cadascuna de les tres tipologies de treball. En primer lloc parla dels projectes de treball, els quals tracten de crear situacions de treball en les quals els alumnes puguin, a partir d’un plantejament inicial (relacionat amb els seus coneixements previs), buscar informació, seleccionar-la, comprendre-la i relacionar-la a través de diferents situacions per a convertir-la posteriorment en coneixement. D’altre banda els racons són espais de treball en petit grup o individual on no s’introdueixen nous continguts, sinó que es tracta d’un espai on s’utilitzen recursos coneguts i treballats. El que s’intenta amb això és afavorir l’a autonomia personal, l’organització de la feina, la presa de decisions i la relació i comunicació. Per últim ens presenten els tallers, que són espais dotats d’entitat pròpia i que per tant no han d’estar necessàriament relacionat amb els projectes de treball. La responsabilitat del taller és del mestre, tot i així el contingut i l’objectiu són compartits pel grup.

Per acabar les autores ens mostren un exemple de com es va treballar el tema de les tortugues a l’aula, des de com es tria el tema fins a quin és el mètode d’avaluació.

Preguntes a l’autor

1. Qui estructura els horaris en relació amb els tres tipus d’activitats? I si ho fan els mestres com s’assegura el centre de que cap mestre es dedica a fer majoritàriament tallers.
2. Es poden treballar totes les matèries únicament mitjançant projectes de treball o és necessari fer tallers per a reforçar aquelles matèries que no es poden encabir dins els projectes?
3. Com s’adapta la metodologia dels projectes de treball a una classe amb més d’un nen que té necessitats educatives especials?

LECTURA 8. El desenvolupament de l'autonomia i Maria Montessori

Paraules clau: Llibertat, organització del treball, Maria Montessori, ment absorbent, ambient adequat

Breu resum

Aquest article gira principalment entorn l’autonomia dins l’aula (un dels pilars que porta a terme Maria Montessori en la seva metodologia) i altres aspectes important sobre aquesta.

Primer de tot per contextualitzar dir que el mètode Montessori va ser elaborat per aquesta i que gràcies a la seva observació va detectar la necessitat de separar als infants dels adults, per tant, que els petits haurien d’independitzar-se dels grans. El seu mètode va arribar a moltes escoles de diversos països, fins i tot, es va aplicar al Montessori-Palau (Girona).

En quant a l’autonomia dins les aules propulsores d’aquesta autora, promovia una renovació tant dels materials com del desenvolupament portat a terme. L’aspecte més important de canvi va ser la combinació de la llibertat, sempre amb uns límits marcats per un ambient preparat, amb l’organització del treball. D’aquesta manera es donava a l’infant la llibertat de moviment i d’expressió, i d’aquesta manera es responia a les seves necessitats i es creava un ambient facilitador d’aprenentatge.

És molt important l’ambient i la preparació de l’aula, ja que gràcies a això l’infant podrà tenir independència per treballar i viure les seves pròpies experiències. Un ambient preparat ofereix oportunitats de desenvolupament que responen a les necessitats individuals de cada nen. A més, també és molt important aquest ambient preparat, ja que els infants es troben en un moment anomenat per Maria Montessori, “ment absorbent”, on els infants absorbeixen tot allò que els envolta. També, és important donar molta importància als materials utilitzats, ja que aquests són un enllaç entre realitat i abstracció.

Per últim, ens parla de la coherència entre família i escola, ja que en tot àmbit pedagògic és de vital importància la cooperació i coordinació entre ambdues. Per tant, el mètode de Montessori afavoreix aquesta a través de la resposta a totes les preguntes que les famílies es creen.

Interrogants

· Davant un mètode com aquest, quina és la estratègia del mestre alhora d’intervenir en una baralla o situació problemàtica?

· Si portar a terme una metodologia com la que proposa Maria Montessori és tan enriquidora i bona pels infants, perquè no es porta a terme en totes les escoles d’aquestes edats?

· Creus que aquest mètode de treball té a la llarga algun inconvenient?

Comentari personal

Crec que aquesta ha sigut una de les lectures que he trobat més amena de llegir, i que a la vegada m’ha semblat molt interessant. La gran Maria Montessori és molt reconeguda per tothom i gràcies a la seva pedagogia va poder canviar moltes escoles, millorant-les. Fa poc justament hem parlat d’ella en una altra assignatura, fins i tot, ens va sortir a l’examen.

Quan he començat a llegir la lectura m’he anat adonant que gairebé tot el que posava ja ho sabia, per treballar-ho abans. Però, tot i així, no m’ha resultat “pesat” llegir-la i m’ha semblat interessant algunes coses que explica la lectura que abans desconeixia.

A través de la posada en comú al seminari totes hem arribat a la conclusió que la metodologia que porten a termes escoles amb la corrent Montessori no només ensenyen als infants a jugar, sinó que molt més: els infants aprenen amb total llibertat d’experimentació, i gràcies a l’assaig-error, és com millor aprenen. A més, en aquestes situacions el paper de l’educador és principalment l’acompanyant del llarg camí que l’infant fa per arribar al seu desenvolupament integral.  

Per últim, amb aquesta lectura m’ha vingut al cap d’altres llegides anteriorment o explicades per les companyes on parlen dels projectes o treball per ambients. Crec que en ambdues lectures la gran similitud és la importància que donen a l’espai i sobretot, a què aquest estigui bé adequat pels petits i pel seu creixement personal.

Abans d’acabar volia posar l’enllaç d’una pàgina d’interès per si algú vol més informació sobre aquest tema i sobre com son les escoles on es treballa a través de la pedagogia de Maria Montessori. En aquesta pàgina parla de l’escola Montessori i trobem diferents punts d’interès per ampliar el nostre coneixement. Aquí os deixo l’enllaç: http://montessori.cat/escola-hospitalet-collblanc-torrassa-metode/

Lectura 7: El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil. Fernández-Martínez i Gallardo (2016)

PARAULES CLAU: 

Aprenentatge rellevant, construcció social del coneixement, diàleg organitzat, construcció conjunta, investigació qualitativa.

RESUM DE LA LECTURA:

La lectura fa referència a un projecte d'investigació que indaga sobre les "seqüències didàctiques per escriure textos expositius en educació infantil". Es tracta d'un estudi realitzat amb una base de documentació molt acurada, i emprant la metodologia qualitativa, que es considera la més adequada per a poder mostrar evidències d'allò que passa a les aules d'EI.

Es mostra com és possible aprendre des de l'interès dels infants a l'etapa infantil, i com el llenguatge facilita la construcció social del coneixement a l'aula. 

L'ensenyament, en una societat complexa ha de facilitar l'aprenentatge rellevant dels infants i despertar el seu interès pel saber. Ha d'estimular l'experimentació, comptar amb la participació activa dels infants i provocar situacions de treball en comú. Es té en compte que l'alumnat arriba a l'escola amb un bagatge i amb uns coneixements previs que cal tenir en compte a l'hora d'iniciar qualsevol projecte.

L'anàlisi de les dades que han extret d'aquest estudi, ha facilitat l'extracció de fragments que mostren com el llenguatge és el mitjà de construcció social del coneixement en EI. Per mitjà del llenguatge, els infants expliciten els seus interessos, decideixen temes a investigar, aprenen a formular pregunte i busquen informació. 

Es parla de l'aula com a context d'aprenentatge, de com l'escola és un espai fabulós per a créixer com a ésser social. El diàleg organitzat, a l'aula, permet expressar-se, comprendre i desenvolupar les pròpies habilitats quan parlen, però han d'aprendre a ser bons oients i prestar atenció a l'argumentació de la persona que els parla. Aquesta idea es pot relacionar amb una part de la lectura 7 (II), de Sánchez-Rodríguez i González-Aragón (2016), que fa referència a l'assemblea com a espai per a créixer en grup, en tant que hi ha d'haver unes normes per tal que la comunicació sigui de qualitat. S'ha de saber escoltar. 

Seguidament es fa una exposició sobre els projectes de treball en EI. Es planteja que treballar per projectes suposa una altra concepció de l'educació, suposa aprendre a mirar als infants d'una altra manera,assumir que la classe és un centre d'investigació, i a considerar que els alumnes són subjectes creatius capaços de navegar per la incertesa. Es requereix que el grup s'endinsi en un procés de construcció de coneixement, amb el recolzament imprescindible del llenguatge oral. Treballar per projectes suposa el desenvolupament d'un tipus de comprensió significativa que exigeix que l'individu estableixi relacions entre les fonts d'informació i els coneixements previs que posseïa. El docent ha de saber apropar la realitat als infants mitjançant la descripció. ha de saber gestionar el grup, tenint en compte les peculiaritats de cada infant. també ha de conèixer les formes d'investigar i les passes a seguir. Així docs, els aprenentatges s'adquireixen mitjançant un procés de construcció conjunta i no són quelcom estàtic. 

A continuació s'explica el desenvolupament del projecte que han dut a terme, anomenat "projecte sobre el cos humà". En aquest apartat es mostren les fases que han seguit per tal de desenvolupar el projecte sobre el cos humà i es mostren molts fragments de converses reals dels infants i les mestres per tal d'evidenciar tot allò de què es parla en aquesta investigació.

A l'anàlisi del recorregut que es fa del projecte, dels contexts i de la seva relació amb els processos d'ensenyament-aprenentatge, n'extreiem que la mestra ajuda a formular preguntes sobre el que volen saber, doncs les preguntes contribueixen a la reflexió sobre el propi coneixement, i que l'aula d'educació infantil  constitueix un sistema complexe, dinàmic i estimulant, capaç de facilitar i suggerir múltiples possibilitats d'acció i de construcció. 

La lectura conclou amb afirmacions interessants, com ara que per canviar l'escola és necessari que les pràctiques docents canviïn. Es necessita un professorat que analitzi i reflexioni sobre la seva pròpia pràctica. També que treballar per projectes vol dir potenciar una escola on s'afavoreixi la comprensió i que possibiliti el fet de gaudir aprenent, ja que educar és també comunicar actituds, emocions i afectes. I finalment, que l'aula s'ha de considerar com un escenari comunicatiu en el qual es llegeix i s'escriu a través de continus actes de lectura i escriptura compartida i reflexiva.

PREGUNTES PLANTEJADES A L'AUTOR:

• Hi ha algun mecanisme per tal que els alumnes assoleixin fàcilment el fet de dur a terme aquest diàleg organitzat? (Entenc que el fet de parlar de manera organitzada, respectant el torn, respectant les opinions diverses, etc. és una competència que es va adquirint poc a poc, però potser quan ja l'han adquirit, ja és gairebé final de curs...)
• Creu que hagués estat possible desenvolupar aquest projecte del cos humà si la tutora no hagués estat la mateixa des de P3? Quin paper juga aquesta "història compartida" de la qual es parla?

REFLEXIÓ PERSONAL:

La reflexió que extrec d'aquesta lectura és la importància que té el treball per projectes , ja que és una manera de donar a l'infant protagonisme en el seu procés d'aprenentatge, facilitant així que sigui més autònom i augmentant la seva autoestima. El fet de tenir en compte els coneixements previs de cada un dels infants de l'aula és una tasca difícil, però crec que molt necessària per tal que el projecte sigui atractiu per a tothom, i no hi hagi infants que es "despengin" a la meitat del projecte. La tasca del professorat és aconseguir que el fet d'elaborar un projecte sigui motivador per tots i cada un dels infants de l'aula. Crec que ha de saber identificar molt bé quin serà el paper de cada infant en el desenvolupament del projecte per tal que la motivació ni disminueixi. 

Crec que el fet de recollir per escrit allò que diuen els infants i després ensenyar, repassar, llegir entre tots aquest recull, etc. és una bona manera de fer que l'infant se senti útil i protagonista i per tal que allò que aprèn sigui significatiu per a ell, però és que a més, és un boníssim exemple per tal de mostrar la importància que té escriure, la utilitat que té en el dia a dia. Penso que és una bona manera d'incentivar el gust per l'escriptura i el plaer de llegir. 

A més a més, trobo que el fet d'utilitzar el diàleg a classe de manera ordenada, amb cura, és una bona estratègia per tal que els nens i nenes interioritzin el respecte cap a l'altre, cap a la persona que parla. Saber escoltar, respectar les opinions dels altres, tan diverses com respectables, i aprendre a posar-se d'acord amb els companys per desenvolupar un projecte en comú, havent superat les diferències i les discrepàncies de manera respectuosa. 

Font imatge: http://www.grao.com/recursos/projectes-competencies-metodologia-cooperatiu-investigacio