LOS PROYECTOS DE TRABAJO Y EL APRENDREN EN EDUCACION INFANTIL

Paraules claus

- Educació

- Projecte de treball

Idees Claus

L'article proposa com organitzar un currículum a través de projectes de treball i aquest en relació amb l'espai, els objectius i el temps realitzat a l'escola pública Pompeu Fabra de Barcelona. Posen l'exemple del currículum d'una classe de parvulari de 4 anys que treballen el tema de les tortugues.

- Educació: descriuen una educació basada en promoure el creixement personal dels alumnes mitjançant l'assimilació i l'aprenentatge de les experiències socials culturalment organitzades, no només per adaptar-se al medi sinó per entendre'l, utilitzar-lo i intervenir en aquest. Tot això està enfocat a formar l'autonomia dels infants per desenvolupar el pensament. Això ho fan a partir: dels projectes de treball on treballen amb els centres d'interès; dels racons on els infants decideixen on van cada sessió i els tallers.

- Projecte de treball: on ens donen indicacions i propostes per ensenyar i aprendre, com intervenir com a mestre/a, com organitzar el treball, les fases dels projectes de treball.

PREGUNTES

- Aquests projectes de treballs tenen en compte una classe on hi hagi nens o nenes amb NECE? Com s'adaptaria?

- N'hi ha prou només amb els projectes per treballar els continguts transversalment?

- Aquest esquema funciona per tots els temes que volem treballar?

REFLEXIÓ

Entre totes hem pogut arribar a la conclusió i que creiem que tots els docents han d'estar harmonitzats en tot el procés d'aprenentatge-ensenyament, tal com ens diu l'article.

A més, cal destacar un aspecte que a totes les components del grup ens ha agradat molt i és que els infants tenen l'oportunitat de plantejar o demanar el que volen o els interessa aprendre i a partir d'allà, el mestre o la mestra planteja els objectiu als quals vol arribar.

Crec que també cal destacar que l'autora no es centre en, per exemple en aquest cas les tortugues, és a dir, no es centre a aprendre la quantitat més gran de coses sobre les tortugues per fer dels infants de la seva classe uns experts en elles, sinó que es centre més en el fet que es treballa com a procediments amb aquests temes.

Pel que fa a en la posada en comú amb altres lectures, he pogut trobar alguns conceptes que van en concordança amb la meva, ja que un d'ells parlava de Montessori, un referent molt important de l'educació actualment, que principalment enfoca la seva metodologia cap a potència l'autonomia de l'infant, de la mateixa manera que crec que la meva lectura on es treballava el projecte de les tortugues es veia molt reflectit aquest aspecte, on els mestres intentaven que l'alumne fos autònom i protagonista dels seus aprenentatges.

Com a conclusió em quedo amb una frase d'en Xavier que ens va dir quan estàvem en petit comitè i és que les coses funcionen realment quan no és només l'alumne qui aprèn, sinó l'alumne i el mestre/a.

Per últim, adjunto l'enllaç d'un article de la Montserrat Fons (2006) titulat "La complexitat de l'ensenyament inicial de l'escriptura" (https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2125599) molt interessant que ens parla de l'adquisició de l'escriptura a infants però crec que també es pot enfocar més cap a la llengua oral pel fet que els aprenentatges de la llengua oral, igual que la de llengua escrita ha d'estar contextualitzat, amb una funcional real i significativa pels infants.

ELS JOCS DE REPRESENTACIÓ, UNA EINA PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

PARAULES CLAU: Infància, educació, llenguatge, jocs de representació, comunicació

SÍNTESI:

Els jocs de representació són situacions que possibiliten interaccions diverses que vehiculen coneixements i que faciliten el creixement lingüístic. Durant el segon cicle d’educació infantil, és a dir dels 3 als 6 anys, els infants avancen amb passos gegantins cap al domini del llenguatge a un nivell que els acostarà al que utilitzen les persones adultes.

Durant aquest cicle aprenen a fer noves demandes a través d’un llenguatge més elaborat. Socialment també es produiran canvis en el domini de les habilitats comunicatives, ja que aprendran les convencions que regulen la presa de torns, el manteniment del tòpic, com reparar les frases quan no se’ls entén…

En definitiva, el món lingüístic dels infants, durant aquests anys, s’ampliarà.

La lectura també parla sobre l'organització dels jocs de representació. En relació a aquest tema fa referència al fet que és important planificar el que es representarà en funció dels interessos dels alumnes i les alumnes, tenint en compte que no totes les representacions són adequades per totes les edats. Per exemple, s'han de buscar aquelles que facin referència a la vida diària pels infants més petits, ja que el serà una situació molt més propera. A més, proposa que el joc disposi de dos moments:

1.    Motivació i conèixer l'esquema. Aquesta part comportarà una gran quantitat de vocabulari nou i aprendran noves estructures lingüístiques.

2.    Representació. Tot i que l'espai ja està organitzat, els infants, poden participar en la planificació de com representaran, quins rols hi haurà, etc. Afavorirà al llenguatge pel que fa a l'estructuració narrativa o a establir relacions.

Finalment, la lectura remarca el joc de representació com a intervenció del llenguatge i destaca que aquest tipus de recurs és ideal com a marc per la intervenció amb aquells infants que no segueixen una evolució correcta, pel fet de crear un context proper i garantir que el seu coneixement representi un progrés qualitatiu. A més, aquest recurs suposa facilitat per ajustar-se a les necessitats comunicatives i lingüístiques.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Segons expliques a l’article, l’autora Katherine Nelson (1996) afirma: "Se ha demostrado ampliamente que las representaciones mentales de los acontecimientos son formas básicas de conocimiento presentes en la primera infancia que ayudan en el desarrollo narrativo." El joc de representació, sempre és una forma bàsica present en la primera infància? Aquells que no fan joc de representació no poden incrementar el desenvolupament narratiu?
• En el joc de representació, quin és el paper que juga el mestre o la mestra? Segons la intervenció de l’educador/a, el joc representatiu pot variar quant a metodologia o efectes positius?

REFLEXIÓ:

Aquesta lectura, encara que m’ha resultat feixuga, considero que és una de les més interessants que he llegit en aquesta assignatura. M’ha agradat perquè el tema anava centrat en els infants de 3 a 6 anys, és a dir, els meus possibles alumnes. Per aquest motiu, m’ha semblat interessant perquè he pogut aprendre coneixements que en un futur podré aplicar a l’aula.

Aquest article tracta de les millores i el desenvolupament del llenguatge en el segon cicle d’educació infantil. Explica i argumenta el perquè d’aquest desenvolupament i quin és el punt de partida dels infants. A més, ens exposa també la meta a la que haurien d’arribar en passar de cicle. No obstant això, dóna importància a la postura del mestre i no deixa en mans dels infants aquest desenvolupament del llenguatge.

És molt interessant l’evolució que duen a terme els infants en tan sols 3 anys, i l’adquisició del llenguatge que admeten en aquest període de temps. També em crida molt l’atenció que en només tres anys aconsegueixin parlar quasi com els adults, encara que els manqui vocabulari.

Altrament, proposa una forma d’aprendre i desenvolupar el llenguatge a través del joc, tenint en compte dues fases. La primera consisteix a motivar a l’infant a conèixer i entendre noves paraules, mots o frases. La segona fase consisteix fer una representació, posant en practica les paraules apreses amb anterioritat.

Considero que és una bona forma d’aprendre, perquè el joc pot adaptar-se a qualsevol context i infant. A més, el joc ens ajuda a aproximar-nos a l’entorn dels infants i propicia l’ensenyament i l’aprenentatge d’una forma motivadora i positiva. Estic totalment a favor de l’aprenentatge a través del joc partint dels interessos de cada infant i tenint en compte les necessitats de cadascun dels alumnes amb els quals compartim experiències. Penso que, a part d’adquirir coneixements de forma significativa, és una bona forma d’apropar-nos a l’infant.

Us adjunto un article que esmenta la importància d’aprendre mitjançant el joc. Aquest article reafirma el que jo he intentat exposar amb anterioritat. http://eduskopia.com/educacion-positiva-la-importancia-de-aprender-jugando/

Lectura IV: EL DESENVOLUPAMENT DE L’AUTONOMIA I MONTESSORI

Resum / idees clau:

Aquest text ens parla de l’autonomia, i els aspectes que ajuden a aconseguir-la, basats en la teoria de Montessori: el rol i preparació de l’ensenyant, el tipus de materials, i l’ambient de l’aula.

La història de la pedagogia Montessori:

Maria Montessori va poder conèixer i observar com aprenien les criatures, sempre partint del fet que l’educació constituïa una ajuda activa per al perfecte desenvolupament de l’ésser humà que es trobava en procés de creixement. Gràcies a la seva recerca, va descobrir que l’infant necessita la independència de l’adult. A partir d’aquí, va dissenyar un currículum des dels 2 anys i mig fins als 12. Actualment, ha aconseguit reunir 130.000 escoles d’arreu del món.

L’aplicació del mètode Montessori al Montessori-Palau:

Al complex cultural i esportiu Montessori-Palau, de Girona, es va començar a aplicar la pedagogia Montessori a l’educació infantil l’any 1998. El grup de mestres d’educació infantil van formar-se com a guies Montessori per l’Association Montessori Internationale (AMI) a la Universitat de VIC. Aquesta formació els permet garantir un enfocament científic posat al dia a les aules i contrastat amb les línies de recerca més actuals.

L’autonomia a les aules Montessori:

L’infant desenvoluparà la seva autonomia personal, quan li proporcionen la llibertat dins d’uns límits marcats per un ambient preparat i amb el suport de l’educadora o guia. Així doncs, els infants podran d’exercitar la presa de decisions sobre l’activitat i el seu procés d’aprenentatge en un entorn conegut i familiar (augment d’autoestima.

L’ambient preparat i el funcionament de l’aula:

·         L’ambient preparat serà adequat a l’etapa de creixement dels infants: necessitats cognitives, afectives i motrius, tenint en compte el període sensitiu en què es troba i les tendències humanes.

·         El material està dissenyats per perfeccionar les pròpies habilitats de l’infant (són un enllaç entre la realitat concreta i l’abstracció).

·         El respecte cap al treball que es realitza en llibertat, és protagonista en aquest ambient.

·         L’edat dels infants són diferents, s’agrupen amb un interval de 3 anys, per no fomentar un ambient competitiu.

·         La mestra o guia, seran fonamentals a l’aula perquè acompanyar a l’infant en els seus propis aprenentatges. 

La importància de l’observació:

L’observació és la base per conèixer profundament a la nena o nen (allò que fa, del que supera, el que el o la preocupa, o d’allò que li interessa). A partir de l’observació podrem donar-li el que realment necessita i en el moment en què ho necessita.

Coherència entre la família i l’escola:

Compten amb tallers per fomentar el suport i comunicació amb les mares i els pares, que vulguin incorporaran a la seva vida diària, les metodologies instruïdes a l’escola.

Paraules clau:

·         Llibertat

·         Ment absorbent

·         Observació

·         Tendències humanes

·         Ambient preparat

·         Períodes sensitius

Preguntes:

·         L’ambient ha d’estar en constant canvi per garantir les necessitats i interessos dels infants?

·         Com es té en compte els infants amb necessitats educatives especials?

·         On trobaries l’equilibri entre la llibertat i els límits dins de l’aula?

Reflexió:

En la meva opinió, veig molt interessants la metodologia de Maria Montessori, després de llegir aquest article, em crida l’atenció i m’agradaria fer recerca per aprendre més sobre aquesta pedagogia.

M’agradaria destacar la idea on Montessori anomena als infants com a “ment absorbent”, l’infant està totalment capacitat per enriquir-se de tot allò que l’envolta, per tant, l’ambient és fonamental per el seu desenvolupament. Em crida molt l’atenció com les educadores preparen aquest ambient adaptat als infants, tot al seu abast, una casa per ells i elles, amb platets de la seva mida però reals, de ceràmica, si es trenquen ells mateixos sabran que la pròxima vegada hauran d’anar amb més compte. Això es una peça clau per la seva autonomia i per proporcionar-los llibertat, llibertat de moviment dins la seva caseta. Si volen estar al jardí, van al jardí, si volen jugar a dins “l’aula” hi juguen. Juguen on volen i amb qui volen! És una metodologia fascinant! Però per altra banda, penso que a casa s’hauria de construir el mateix ambient preparat per a ells que a l’escola, perquè sinó existeix una descompensació. És a dir, perquè a l’escola tinc la meva caseta feta a mida i no la tinc a la meva pròpia llar? Perquè no tenir un sofà a casa que estigui a la mida de l’infant? Perquè no tenir una cuineta que estigui adaptada? Perquè no tinc una pica i un bater on hi pugui arribar? Perquè no puc sortir fora quan jo vulgui? Perquè no puc arribar a tots els armaris?.

Queda clar, que les circumstàncies són diferents, que potser adaptar l’espai d’una casa costa més esforç que adaptar una escola on sempre hi hauran infants dins d’unes edats determinades. Però no veig que no sigui factible adaptar, dintre d’unes mesures, l’espai on viu l’infant per fomentar la seva autonomia i així anar de la mà amb el que està experimentant a l’escola.

Us deixo informació sobre el màster professional de formació pedagògica Montessoriana a la Universitat de VIC: https://www.youtube.com/watch?v=WYxlKIIBHO8

Lectura IV: LECTURA COMPARTIDA Y ESTRATEGIAS DE COMPRENSIÓN LECTORA EN EDUCACIÓN INFANTIL

Resum / Idees clau:

·         La lectura defensa compartir el procés de lectura, perquè els infants puguin comptar amb eines i habilitats per interioritzar la lectura i fomentar-ne la seva comprensió. És a dir, la lectura compartida aporta processos, on els infants són capaços de formular-se preguntes i experimentar un procés interrogatiu, poden posar-se d’acord o no en decisions raonant les seves hipòtesis, són capaços de discutir alguns passatges, enriquir-se en vocabulari, conèixer nous contextos, etc.

·         El text fa esment de la importància del rol del professor dins la lectura compartida. El professor serà l’encarregat de proporcionar les eines adequades als seus alumnes, per tal que siguin capaços d’arribar a ser lectors actius. Cada alumnes és únic i l’adult haurà d’atendre a les seves necessitats i interessos. Així doncs el rol del mestra ha de conèixer el procés de la lectura compartida i fer-la menys automatitzada, fer-la oberta i donant peu a que els infants s’interroguin interiorment.

·         Per altra banda, la lectura compartida no només avarca el moment present de l’activitat de lectura, sinó que hi ha un procediment perquè esdevingui significativa. Els alumnes reflexionen sobre el tema gràcies en part a les hipòtesis prèvies que s’han formulat. És d’aquesta manera com aniran desenvolupant tot el procés de compressió lectora i un cop finalitzada l’activitat, seran capaços de iniciar un debat amb els seus companys i debatre sobre la lectura exposada i d’altres passatges que puguin sorgir a partir d’aquesta.

Paraules clau:

·         Acompanyar en el procés educatiu de comprensió lectora

·         Compartir el procés de lectura

·         Interioritzar la lectura

·         Interactuar amb un mateix

Preguntes:

·         Com podem aprendre a fer preguntes que siguin les que fan reflexionar als infants?

Reflexió:

Aquest text ens parla de la comunicació compartida. El llenguatge és fonamental perquè els infants aprenguin a comunicar-se, a socialitzar-se. Aquesta comunicació ha de treure fruit a les aules, i perquè sigui efectiva s’hauria de proporcionar als infants un entorn acollidor, i que els hi permeti participar en activitats compartides amb la resta dels companys i l’educadora. Aquest fet, serà clau perquè l’infant sigui el que busqui recursos i instruments per dialogar i saber-se comunicar per arribar a resoldre el problema plantejat, capaços de formular-se preguntes i experimentar un procés interrogatiu, prendre decisions, etc. Al cap i a la fi el que estem fomentant amb aquesta lectura compartida, és la creativitat. Una possibilitat creativa que es converteix en forma i tràmit de socialització, però que també serà una eina de pensament intern, de raonar amb ell mateix, de ser imaginatiu, de la comprensió intrínseca d’aquets contes i histories que es comparteixen a classe. Per tant, recolzo la idea que la oralització del professor, com deixi anar aquest missatge als seus alumnes, com faci possible aquest raonament intern a base de fer bones preguntes obertes que fomentin posada en marxa del pensament i la parla, serà molt important i cal tenir-ho em compte com a futures educadores.

Llibre recomanat per el professor on ens parla més detalladament de la lectura compartida i la seva interpretació: AIDEN CHAMBERS “Tell me”.

Lectura (8) I Cardona 2002

LECTURA 8: ELS JOCS DE REPRESENTACIÓ, UNA EINA PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

PARAULES CLAU: Infància, educació, llenguatge, jocs de representació, comunicació

RESUM DE LA LECTURA

Els jocs de representació són situacions que possibiliten interaccions diverses que vehiculen coneixements i que faciliten el creixement lingüístic. Durant el segon cicle d’educació infantil, és a dir dels 3 als 6 anys, els infants avancen amb passos gegantins cap al domini del llenguatge a un nivell que els acostarà al que utilitzen les persones adultes.

Durant aquest cicle aprenen a fer noves demandes a través d’un llenguatge més elaborat. Socialment també es produiran canvis en el domini de les habilitats comunicatives, ja que aprendran les convencions que regulen la presa de torns, el manteniment del tòpic, com reparar les frases quan no se’ls entén…

En definitiva, el món lingüístic dels infants, durant aquests anys, s’ampliarà.

La lectura també parla sobre l'organització dels jocs de representació. En relació a aquest tema fa referència al fet que és important planificar el que es representarà en funció dels interessos dels alumnes i les alumnes, tenint en compte que no totes les representacions són adequades per totes les edats, per exemple, s'han de buscar aquelles que facin referència a la vida diària pels infants més petits, ja que el serà una situació molt més propera. A més, proposa que el joc disposa de dos moments:

1. Motivació i conèixer l'esquema. Aquesta part comportarà una gran quantitat de vocabulari nou i aprendran noves estructures lingüístiques.

2. Representació. Tot i que l'espai ja està organitzat, els infants, poden participar en la planificació de com representaran, quins rols hi haurà, etc. Afavorirà al llenguatge pel que fa a l'estructuració narrativa o a establir relacions.

Finalment, la lectura remarca el joc de representació com a intervenció del llenguatge i destaca que aquest tipus de recurs és ideal com a marc per la intervenció amb aquells infants que no segueixen una evolució correcta, pel fet de crear un context proper i garantir que el seu coneixement representi un progrés qualitatiu. A més, aquest recurs suposa facilitat per ajustar-se a les necessitats comunicatives i lingüístiques.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Segons expliques a l’article, l’autora Katherine Nelson (1996) afirma: "Se ha demostrado ampliamente que las representaciones mentales de los acontecimientos son formas básicas de conocimiento presentes en la primera infancia que ayudan en el desarrollo narrativo."El joc de representació, sempre és una forma bàsica present en la primera infància? Aquells que no fan joc de representació no poden incrementar el desenvolupament narratiu?

• En el joc de representació, quin és el paper que juga el mestre o la mestra? Segons la intervenció de l’educador/a, el joc representatiu pot variar quant a metodologia o efectes positius?
  
  

REFLEXIÓ 

Els jocs de representació o el joc simbòlic  comporta uns grans efectes positius en els infants. A través d’aquest joc els infants desenvolupen, sobretot, el llenguatge. És una forma implícita d’aprendre sense la necessitat d’emprendre la memorització ni d’altres tècniques que obliguen als infants a aprendre per obligació i no pas per interès propi.

Tal com s’esmenta en la lectura 2, s’ha d’aprendre a aprendre en educació infantil, una de les maneres per dur-lo a terme és el joc representatiu. En aquesta lectura es parla sobre l metodologia de treball de l’escola Pompeu Fabra (Barcelona). Aquesta metodologia consisteix en la realització de tallers i projectes de treball amb temàtica d’interès pel grup classe.

Per tant, parlem del joc essencial per aprendre i també de llibertat de l’infant. Una de les grans educadores que defensen l’aprenentatge a través d’experimentació i exploració, és Maria Montessori. En la lectura 4 podem trobar la metodologia Montessoriana i aplicada en l’escola Montessori Palau. En aquesta escola podem trobar alternatives de joc, com el joc simbòlic, que afavoreixen la coneixença i la interacció en el món  per als infants.

És a dir, el joc representatiu té un caire llibertari en el qual el paper del mestre, no hauria de guia, sinó d’acompanyament, en el cas que fos necessari. El rol del mestre és un aspecte que trobo a faltar en la lectura, ja que m’agradaria saber quina actitud hauria d’adoptar l’educador i quines conseqüències podrien aparèixer en el joc dels infants.

Concloent, penso que és un article enriquidor en què s’explica amb detalls què és el joc representatiu, quin és la finalitat, els efectes que provoca en els infants...

No obstant, és dels textos amb menys extensió de pàgines. Això demostra que la qualitat d’un article no es mesura en paraules ni en pàgines, sinó en la riquesa del seu contingut.

Lectura IV (8) - El desenvolupament de l'autonomia i Montessori - Martin i altres (2013) - Ana Ruiz Muñoz

Conceptes Claus:

•          Llibertat
•          Organització de treball
•          Maria Montessori
•          Ambients
•          Autonomia

Resum i idees claus:

A l’article ens explica l’autonomia i com es desenvolupa a través de la pedagogia de Maria Montessori, així com també exposa el paper de “guia” que han de realitzar els educadors, les particularitats dels materials educatius i la importància de l’ambient a l’aula.

Maria Montessori va conèixer i observar, a partir del seu treball científic, com aprenien els infants, partint de la base que l’educació constituïa una ajuda activa pel seu desenvolupament, així com la necessitat dels nens i nenes d’independitzar-se de la persona adulta. El mètode Montessori ha aconseguir implantar-se en 130.000 escoles d’arreu del món, entre elles, al complex cultural i esportiu Montessori-Palau (Girona). Les autores ens expliquen l’aplicació de la pedagogia montessoriana al centre gironès des del 1998, implementant els principis de la filosofia de Montessori i modificant quelcom que es contradigués amb ella.

El que promou la pedagogia de Montessori és el trencament de la idea tradicional d’educació,  i en el seu lloc, establir que l’infant ha de tenir llibertat de moviment, d’experimentació i d’expressió, responent a les seves necessitats i crear un ambient preparat que fomenti l’autonomia personal de cada infant. Aquest ambient ofereix oportunitats de desenvolupament que permeten respondre a les necessitats cognitives, afectives i motrius de l’infant, tenint en compte l’etapa de desenvolupament. Ens explica la lectura la importància de l’estructura de l’aula, on hi ha d’haver llibertat de moviment dins d’unes regles bàsiques que protegeixen els drets de tothom. A més, és important que les agrupacions dels infants siguin heterogènies per fomentar un ambient de col·laboració.

Com a mode de conclusió, l’article ens explica la importància de l’observació en el rol del docent, ja que segons Montessori, és la base per conèixer profundament a l’infant i proposa no ensenyar a partir d’un currículum rígid, sinó que a través de l’observació es proporciona a l’infant una educació personalitzada.

Interrogants:

•           Què es pot fer des de l’escola quan hi ha contradiccions entre el mètode Montessori aplicat a l’aula i altres metodologies que s’apliquen a casa?
•           En quin punt s’estableixen els límits als infants?

Comentari personal:

La lectura és molt breu però molt interessant a la vegada. No és el primer cop que sento a parlar sobre Maria Montessori i la seva pedagogia, ja que a l’assignatura Teories i pràctiques contemporànies en l’educació hem tingut l’oportunitat de conèixer la seva història i el seu treball amb profunditat.

En aquest cas, es pot veure els trets generals que s’haurien de tenir en compte en escoles que volen seguir l’exemple de La casa di bambini, i considero que d’una manera curta i sense complicacions et pots arribar a fer una idea de la pràctica educativa que es duu a terme en aquestes 130.000 escoles arreu del món.

Aquesta és una lectura que em fa reflexionar sobre la paciència que hem de tenir com a educadores, respecte el canvi. És a dir, des de que Maria Montessori va realitzar la seva tesis i es va començar a impartir el seu mètode han passats molts anys i em sorprèn el fet que encara avui dia continuï predominant l’educació més tradicional, quedat provat que el mètode montessorià és més adequat. És per aquest motiu que, d’una banda em sento decebuda perquè a Espanya anem molt endarrerits en aquest aspecte, però d’altra banda em sento motivada per contribuir a què el canvi sigui possible i que les metodologies innovadores s’introdueixi com més ràpidament millor.

Quan al seminari ens vam posar en grups per compartir les lectures, vaig arribar a la conclusió què amb la lectura que més relació tenia era la de Carbonell i Gómez, ja que aquests autors també ens parlen sobre la creació d’espais per potenciar el coneixement.

Com a recomanació d’altres fonts d’interès, m’agradaria destacar d’una banda la pel·lícula de Maria Montessori, una vida dedicada als infants, on es pot veure amb bona comprensió la seva vida i la seva pedagogia. A més, com a resposta a una de les preguntes que he realitzat anteriorment, he trobat a la pàgina web de Familias en ruta un article que ens parla sobre què és el mètode Montessori i com es pot aplicar acasa.

El desenvolupament de l’autonomia i Montessori – Glòria Martín, Montse Badia i Bet Coll

Paraules clau:

• Autonomia
• Pedagogia Montessori
• Observació
• Llibertat
• Ambient preparat

Resum:

En l’actual article les autores comencen exposant les tres idees principals que tractaran més endavant, les quals són: l’autonomia i la pedagogia Montessori, la importància de l’ambient de l’aula i el material educatiu i, per últim, la importància de l'observació.

Primer de tot basa tot l'article amb la pedagogia de Montessori, la qual va observar que els infants tenen la necessitat d'independitzar-se de la persona adulta. És per això que aquesta pedagogia va impulsar l'autonomia a les aules, on es combinava la llibertat amb l'organització del treball, és a dir, se li donava a l'infant llibertat de moviment, d'experimentació i d'expressió donant així resposta a les seves necessitats. En segon lloc, parla sobre com s'ha de preparar l'ambient de l'aula de forma que li ofereixi oportunitats de desenvolupament que permetin respondre a les seves necessitats cognitives, afectives i motrius, tenint en compte el període sensitiu en què es troba. L'estructura de l'aula ha de permetre la llibertat de moviment i els materials educatius han d'estar dissenyats per ajudar a cada infant a desenvolupar les seves pròpies habilitats. I, finalment, la tercera idea és la importància de l'observació, ja que ens permet conèixer profundament a cada infant (veiem que l'interessa, que el preocupa, que fa...). D'aquesta manera podrem proporcionar a l'infant una educació més personalitzada i donar-li el que realment necessita en aquell moment.

En conclusió, és molt important que deixem autonomia a l'infant a l'aula i que aquesta l'adaptem i la flexibilitzem de tal manera que pugui respondre a les necessitats de cada infant per poder-los acompanyar en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge. Això només serà possible si el mestre pren un rol de guia per poder conèixer les necessitats i característiques de cada infant i poder preparar l'aula i els materials adequats.

Preguntes a les autores:

- Existeix un límit de llibertat a l'aula per tal que no es descontroli?

Comentari personal:

Aquesta setmana em tocava escollir una lectura i vaig escollir aquesta de Maria Montessori perquè em va cridar força l'atenció. Realment és una lectura ràpida de llegir, ja que va directa al gra i explica les idees clares i concises.

Sincerament, la pedagogia de Montessori em sembla força interessant pel fet de potenciar aquesta llibertat que necessiten els infants per arribar a ser autònoms i crec que actualment s'hauria d'utilitzar cada cop més a les aules.

Per últim, en el seminari hem pogut compartir tots els articles hi he trobat un que té una mica de relació amb el que tracta aquest. L'article és el de Carbonell i Gómez (1993) el qual els autors també comenten sobre la creació d'espais per potenciar el creixement dels infants i l'infant com a protagonista del seu propi aprenentatge.