Lectura 7: "La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo" - S. Sánchez Rodríguez i C. González Aragón (2016)

Idees principals

- L'assemblea com a eina de treball grupal.

- Paper dels estereotips i prejudicis en la nostra vida.

- Límits de la intervenció docent en aquest procés.

Resum

En el text escrit per Sánchez Rodríguez i González Aragón es mostra, com a eina i mètode de treball en els centres, l'assemblea. Per això, en un mètode on el respecte és la base, cal deixar de banda els estereotips que estan enllaçats amb les habilitats i capacitats dels/de les alumnes i de la societat que veiem reproduïts de manera directa o indirecta en els infants de cada generació.

Així, tenint en compte que es tracta d'una eina que potencia la comunicació lingüística, social i cívica entre infants i entre adults i infants, podem entendre aquest concepte d'assemblea com a mètode. Aquesta  eina, cal esmentar, requereix la intervenció d'un/una mestre/a perquè optimitzi el mètode de la millor manera possible. Cal que el/la docent exerceixi una funció mediadora basada en l'empatia, l'assertivitat i el respecte, entre d'altres, per a gestionar el procés i donar lloc a individus autònoms amb poder de decisió propi i grupal. Es tracta, doncs, de fer del/de la mestre/a un model comunicatiu per als infants, que els beneficiï a l'hora de desenvolupar la seva capacitat i competència lingüística, social i cívica, sent en tot moment conscients del que suposa la seva intervenció i els límits d'aquesta per a l'aula.

Aquesta eina és, aleshores, un lloc o espai de gran importància educativa pels infants a l'hora de desenvolupar la seva autonomia personal i moral (negociació de normes, resolució de conflictes...) i on veure com funciona i els resultats que s'obtenen d'aquesta manera d'organització de l'aula.

Preguntes

- Quan en una assemblea sempre intervenen les mateixes persones i les altres no arriben a expressar el que pensen, com s'intervé entre els infants?

- Cal que el/la mestre/a faci en tot moment de mediador/a o poden arribar a gestionar-se els infants sols sense ajuda adulta?

Reflexió

Opino que l'assemblea és un mètode molt vàlid, significatiu i pròsper per a la presa de decisions grupals a l'aula i que pot aportar infinitat de nous punts de vista que, d'altra manera, no s'haguessin escoltat mai.

El fet de donar veu i vot a tot i cadascun dels infants de l'aula els posa en igualtat de condicions a escala d'influència escolar i propicia que siguin més crítics amb les propostes que fan o les accions que duen a terme, alhora que han de vigilar en tot moment no ser preses dels estereotips i prejudicis socials que podrien condicionar els seus raonaments, arribant al cas de faltar el respecte.

D'aquesta manera, veig el mètode com una eina que pot donar peu a moltes situacions beneficioses per al futur però que, al mateix temps, cal regular i medi en els seus inicis perquè no acabi esdevenint una font d'exclusió o jerarquització a l'aula.

Lectura 6: "El arte de conversar. Escuchar, hablar y compartir en el corro" - Maria Teresa Sogas Figieras (2013)

Idees principals

- És important donar rellevància a la comunicació amb els infants i entre ells.

- Crear els llocs per a la comunicació i establir una confiança i respecte mutu tampoc perd importància en aquest terreny.

Resum

El "corro" se'ns és definit en aquesta lectura de Maria Teresa Sogas Figieras com un lloc o espai necessari per a l'expressió verbal i no verbal tant d'adults com d'infants, on puguin ser ells mateixos i aprendre tots de tots alhora que es forma una cohesió de grup necessària per a la confiança i per al desenvolupament del sentiment de pertinença a un grup.

És per això que dins del "corro" ningú pot entrar amb prejudicis o falses conjectures, la principal prioritat d'aquest espai és la de donar la benvinguda a tothom que hi vulgui formar part, acceptant i valorant tot allò que qualsevol integrant aporti.

La manera espontània de dir el que es pensa a les altres persones, dóna joc i rodatge al funcionament del "corro", en el qual s'utilitza l'expressió oral com a eina vehicular i principal. Així, aquest espai comunicatiu alimenta la socialització de totes les persones (inclosos els infants) i fomenta la posterior entrada al món de la lectura i l'escriptura. Sempre cal fer una impressió d'acollida i atenció, que els altres vegin que seran respectats, escoltats i valorats.

La funció docent radica en, principalment, saber com gestionar el temps i l'espai de la millor manera possible, per tal d'intentar evitar exercir pressió sobre la resta dels integrants i que, tampoc, perdin l'interès.

Així, seguint amb el pensament d'aquesta lectura, podem veure com la base de l'acte comunicatiu és la creativitat personal i és el fet d'exterioritzar-lo i compartir-lo el que ens permet aprendre i avançar.

Preguntes

- Quan algú del "corro" treu a col·lació algun tema que, potser, és considerat tabú en la nostra societat, quina és la millor postura que podríem adoptar?

Reflexió

Al llarg d'aquesta lectura, he pogut entendre el funcionament d'aquest espai tan donat a l'acte comunicatiu, el "corro", el qual entenc com a una bona estratègia per a potenciar el treball en equip, la confiança, els coneixements que es tenen de l'expressió oral i dels aspectes del dia a dia, o no, que es vulguin tractar. És, a parer meu, una molt bona manera de fomentar la llibertat d'expressió i el desenvolupament cognitiu tant d'infants com d'adults.

Lectura 5: "Nascuts per llegir... es neix lector o se'n fa?" - A. Viera i J. L. Barrios (2012)

Idees principals

- Tot el que ens envolta ens condiciona els nostres aprenentatges: les interaccions, els contexts en els quals habitem, les persones que ens envolten...

- Cada infant té un ritme d'aprenentatge i maduresa diferent, els quals s'han de tenir en compte a l'hora de realitzar o dur a terme les diferents accions o activitats educatives.

Resum

Aquest text escrit per A. Viera i J. L. Barrios tracta de com adquireixen la lectura i l'escriptura els infants.

D'aquesta manera, ens mostren que la lectura i l'escriptura són dues eines indispensables i essencials per arribar i entendre el patrimoni cultural de la societat en la qual vivim, fet de gran rellevància a l'hora d'aprendre i adquirir nous coneixements.

Una de les principals eines per arribar al patrimoni abans esmentat és la interacció, a la qual en veiem atrets de manera quasi innegable a causa de la nostra naturalesa social humana. És gràcies a aquesta interacció amb el que i els que ens envolten que abans d'aprendre els processos a les institucions d'educació formal ja ens hem familiaritzat amb les grafies i els texts escrits, o sigui, amb la lectura i l'escriptura, peces clau per a una bona inclusió en els diversos entorns socials, culturals, polítics, educacionals, econòmics... El fet de fixar-se primerament d'una manera més informal i, posteriorment, d'una més formal, causa que els infants es fixin en les lletres i les paraules i les extrapolin a tots els contextos als quals pertanyen. Així, després, poden aprendre els coneixements més tècnics de la llengua d'una manera més regulada, per donar lloc a aprenentatges més significatius i funcionals.

Tal com se'ns mostra a la lectura, hi ha alguns aspectes que potencien aquests aprenentatges com els interlocutors vàlids, descobrir les diferents normes de funcionament i els significats de les paraules, etc. Es defensa la idea de no aprendre aquests processos com meres memoritzacions, associacions sinó que han de ser amb sentit, poder utilitzar i interpretar els codis apresos de manera transversal a qualsevol context en el qual habitin.

A més, se'ns és explicat que els factors que afecten i condicionen aquests aprenentatges no són només biològics, sinó que també ho condicionen les activitats funcionals i guiades que els docents ofereixen als/a les alumnes.

A part, a la lectura trobem que es contemplen tres pràctiques educatives diferents:

- Les pràctiques situacionals: les produccions autònomes realitzades per mitjà d'aprenentatges contextualitzats són la part més important.

- Les pràctiques institucionals: els seus fonaments es basen a aprendre el codi i la instrucció dels productes d'aprenentatge.

- Les pràctiques multidimensionals: en elles es tenen en compte totes les bases de les pràctiques anteriors.

Preguntes

- Si hem de respectar els ritmes d'aprenentatge i la maduresa de cada infant, com ho podem fer si tenim un currículum que ens marca el que hem d'ensenyar als infants en cada any de la seva escolarització?

- Quan s'ha d'atendre a nens amb diversitat (dislèxia...), com podem arribar a tots els infants d'una manera en què tots vegin les seves necessitats cobertes?

Reflexió

Comparteixo l'opinió que es basa en què cada infant és un món i té el seu moment d'aprenentatge per a cada nou coneixement. És, simplement, que en comptes d'habituar als/a les alumnes al currículum, hauríem d'intentar habituar el currículum als infants. S'han de tenir clares i en compte les prioritats educatives en tot moment i, si per aquest motiu les coses han de canviar, no veig tan desgavellat el fet de començar a escriure en un nou full.

Lectura 4: "Experiencia de trabajo a partir de centros de interés. Pautas transferibles a otros contextos" - José Manuel Roás Triviño (2000)

Idees principals

- Importància de la participació de la família en l'entorn educatiu i de la col·laboració entre família i escola.

- Gran rellevància dels centres d'interès per al desenvolupament educatiu i cognitiu dels infants, cal recalcar que han de ser ells qui busquin i creïn aquests centres d'interès.

- Les activitats i els aprenentatges han de tenir com a tret en comú la seva transversalitat a l'hora d'aplicar-se i treballar-se per tal de millorar els aprenentatges dels infants i la feina docent del/de la mestre/a.

Resum

El text publicat per José Manuel Roás Triviño tracta de com en una escola de Sevilla anomenada CP Escrits Alfonso Grosso van centrar el seu enfocament curricular i educatiu envers els centres d'interès dels infants.

D'aquesta manera, per mitjà de l'exposició exemplar d'un projecte realitzat al mateix centre sobre els animals, veiem com aquest enfocament dels centres d'interès depèn, en gran part, de la implicació familiar dels/de les alumnes. Així, gràcies a la col·laboració entre diferents sistemes dels quals formen part els infants, trobem que els/les alumnes són partícips i protagonistes del seu propi aprenentatge, que alhora serà transversal (incloent-hi diferents àrees, competències, capacitats i habilitats) i significatiu.

El fet de trobar la funcionalitat en aquesta nova manera de veure i entendre l'educació dels infants, recau principalment en què els/les alumnes són qui escullen els temes a tractar. Quan són capaços de triar allò que volen i els hi crida l'atenció, són ells/elles qui s'automotiven per aprendre els conceptes nous i adquirir-los i adaptar-los als seus mapes conceptuals anteriors, per millorar-los i expandir-los a la seva pròpia manera.

Encara i així, al text es pot veure com, tot i ser un tema escollit pels infants, tracten els aprenentatges marcats pel currículum a nivell interdisciplinari.

Preguntes

- Què passa quan en escollir un tema els infants, no pots relacionar-ho adequadament amb els aprenentatges del currículum establert pel cicle en el qual els troben els/les alumnes en qüestió?

- Quan hi ha diversitat d'opinió d'entre els centres d'interès que tenen els infants, com es fa per seleccionar-ne un o un ordre concret?

Reflexió

Trobo, sense dubte, que es tracta d'un tema interessant a considerar, seguir provant i ampliant i estudiant, ja que en uns inicis ja podem veure que els resultats són significativament positius i prometedors. Es tracta, segons el meu punt de vista, d'un tema que tornarem a veure, tractar i estudiar en un futur pròxim dels nostres estudis universitaris.

LECTURA 9. Lengua, escuela e immigracion

PARAULES CLAU: Bilingüisme, plurilingüisme, immigració, adquisició de segones llengües, escola, atenció a la diversitat.

SÍNTESI:

Aquesta lectura s’anomena Lengua, escuela e inmigración i ha sigut escrita per l’autor Ignasi Vila (2006). El tema principal d’aquest text és el plurilingüisme a les aules. En el text s'expliquen les diferències que hi ha entre els alumnes nadius i els immigrants a l'hora de desenvolupar l'aprenentatge de la llengua.

Hem pogut veure que diversos estudis defensen que els alumnes immigrants triguen més a aprendre una llengua que els infants que són parlants d'aquesta. Aquesta desigualtat és deguda a l'atenció a la diversitat i les necessitats especials a l'aula. No podem aïllar als alumnes nouvinguts de l'aula i separar-los de la resta del grup classe per fer un reforç de la llengua vehicular. D'aquesta manera, només estem incrementant la desigualtat entre els propis infants, ja que si els separem de la resta, mai podran aprendre la llengua de la mateixa manera que els seus companys, perquè no podran interactuar amb persones que són parlants nadius d'aquesta llengua.

En segon lloc, l'autor afirma que la varietat lingüística que hi ha actualment a les escoles i per tant a les aules és molt gran. Hi ha una concentració de múltiples llengües, cultures, nivells socioeconòmics i expectatives respecte l'educació dels nens i nenes. Aquest aspecte ha canviat molt comparat amb anys anteriors, ja que fa uns anys els mestres dominaven totes les llengües que parlaven els seus alumnes, però avui dia aquesta realitat no existeix, ja que hi ha aules on hi ha moltes llengües maternes diferents i el mestre no les sap totes. Davant d'aquesta situació, és important que com a professionals tinguem en compte el ritme de comprensió d'una llengua. Hem de procurar que tots els alumnes aprenguin una mateixa primera llengua i una mateixa segona llengua. Només d'aquesta manera es podrà aconseguir una homogeneïtat.

Finalment, ens agradaria destacar que aprendre una llengua no és comprensió lingüística sinó que s'ha de participar en moltes activitats socials per poder fer una immersió real. Només gràcies a la interacció amb els altres s'aprendrà una llengua en la seva totalitat. És per això que com a mestres hem de tenir en compte quins programes d'immersió lingüística utilitzem, ja que dependrà d'aquests que els alumnes immigrants tinguin un bon domini de la llengua autòctona o no.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Quan els infants estrangers han d’aprendre la nostra llengua durant els tres mesos de vacances, per exemple, també se’ls oblida la llengua com a nosaltres la segona llengua com pot ser l’anglès?

• A que et refereixes quan parles de que el domini d’habilitats lingüístiques és decisiu perquè l’ infant arribi a l’èxit o al fracàs? En quin termini de temps es pot esdevenir aquestes determinacions.

REFLEXIÓ PERSONAL:

Aquesta lectura, tot i que té un contingut interessant i que com a mestres hem de conèixer, podria dir que és la que m’ha costat més de seguir degut al gran nombre de xifres, estadístiques i anàlisi que fa i això condueix a que costi fer una bona lectura.

Des del primer moment en què un infant nouvingut entra a l’escola penso que és essencial que es faci tot el possible perquè l’infant pugui conèixer la llengua que es parla en aquell context i d’aquesta manera fer-lo sentir inclòs dins d’aquell nou espai. El fet de que aquests infants puguin conèixer la llengua que parlen els seus companys afavoreix a la socialització entre ells, fet molt important pel seu desenvolupament tant individual com col·lectiu. A més a més, el fet de tractar el plurilingüisme adequadament és essencial pels infants, ja que per parlar més d’una llengua hi ha estudis que diuen que això pot afavorir a tenir menys malalties que afecten a la memòria.

Les mestres i els educadors haurien de posar-se en la pell d’aquell infants que no coneix la llengua i en pensar com es sent; d’aquesta manera seria més afí i tindria més predisposició a l’hora de buscar recursos, estratègies i maneres de fer per ajudar al nen o a la nena a conèixer aquella nova llengua.

Finalment, la xerrada que ens va fer Maria José Lobo m’ha fet pensar en aquests infants nouvinguts, no tant amb el contingut que ens va donar sinó amb com ens va transmetre la informació. La xerrada que ens va fer era en anglès i personalment, el domino una mica, però quan m’estan parlant tota l’estona en anglès em costa seguir la conversa quan apareix una paraula que desconec. D’aquesta manera em puc apropar  com se sent l’infant nouvingut quan no entén l’idioma que es parla.

la importància de llegir contes

La importància de llegir contes

Al no haver assistit a la xerrada de Pere Peris, faig una reflexió de la importàcia de llegir contes segons el meu punt de vista.

Personalment, sempre m'ha agradat llegir. Crec que aquesta afició és gràcies a la meva mare, que com jo ara, és una molt bona lectora. Recordo de petita, abans d'anar a dormir, que ella sempre em llegia algun conte, o m'explicava diferents històries inventades per ella mateixa. Un cop vaig ser mare, vaig voler inculcar-li, des de ben petita, a la meva filla la mateixa afició. Avui dia, entrar a una llibreria o biblioteca amb la meva filla és saber que, com a  mínim, estarem un parell d'hores mirant i remirant diferents llibres. M'agrada veure l'interès que mostra per la lectura, tot i que al tenir cinc anys, encara no sap llegir correctament.


Crec que pel desenvolupament intel·lectual i emocional d'un infant és imprescindible promoure la lectura des de ben petits, des del seu naixement. Per tant, crec que els pares han de ser conscients de la importància de la lectura per un millor aprenentatge i llegir i explicar contes amb freqüència, ja que llegir és una activitat que depèn, en gran mesura, als pares i mares per tal de contribuir a una formació i educació de millor qualitat.
A part d'afavorir una relació entre infant i adult, hi ha molt altres factors positius que produeix la lectura. En primer lloc penso que els nens,  aprenen a escoltar, imaginar-se el que se'ls explica, crear el seu propi món, ser més creatius, augmentar la capacitat de concentració, ampliar el seu vocabulari, i el més important de tot, afavoreix a adquirir una millor competència lingüística. A part de tot això, segons diferent experts, llegir des de ben petits facilita, un cop ja de grans, la resolució de problemes i/o conflictes i a prendre decisions.

Dins les aules és el mateix, és a dir, s'ha de promoure d'igual manera el plaer per la lectura, sense posar cap tipus de límits.

Pel que fa als llibres il·lustrats tinc diferents punts d'opinió. Per una banda, quan són nens petits, crec que afavoreix la lectura, perquè d'aquesta manera tenen un suport visual per poder reforçar el que se'ls està explicant, però un cop són més grans, a partir dels 7 o 8 anys, crec que les il·lustracions dins dels llibres ja no son tant necessaris, ja que els limita molt la seva imaginació, i no els deixa crear aquell món interior. Cada persona és diferent, i no tots interpretem ni imaginem les coses d'igual manera. Si tots els llibres estan amb dibuixos, no deixem que la creativitat de cada persona, en aquest cas dels infants, es desenvolupi amb llibertat. És, penso, una forma de limitar la part creativa d'un infant.

Per tant, en relació a lectura 6 que vam fer sobre si es neix o un es fa lector, comparteixo l'opinió de l'autor del text en què realment un es fa lector, ja que l'entorn que envolta a l'infant és el que promou, en aquest cas, la lectura, i per tant, fa que l'infant s'interessi per llegir i conèixer un món on la imaginació i la part creativa són un factor essencial, a part d'afavorir moltes altres competències anomenades anteriorment.

LECTURA 9: LENGUA, ESCUELA E IMMIGRACIÓN

LECTURA 9: LENGUA, ESCUELA E IMMIGRACIÓN. VILA (2006)

PARAULES CLAU: Bilingüisme, plurilingüisme, immigració, adquisició de segones llengües, escola, atenció a la diversitat.

SÍNTESI:

Aquesta lectura s’anomena Lengua, escuela e inmigración i ha sigut escrita per l’autor Ignasi Vila (2006). El tema principal d’aquest text és el plurilingüisme a les aules. En el text s'expliquen les diferències que hi ha entre els alumnes nadius i els immigrants a l'hora de desenvolupar l'aprenentatge de la llengua.

Hem pogut veure que diversos estudis defensen que els alumnes immigrants triguen més a aprendre una llengua que els infants que són parlants d'aquesta. Aquesta desigualtat és deguda a l'atenció a la diversitat i les necessitats especials a l'aula. No podem aïllar als alumnes nouvinguts de l'aula i separar-los de la resta del grup classe per fer un reforç de la llengua vehicular. D'aquesta manera, només estem incrementant la desigualtat entre els propis infants, ja que si els separem de la resta, mai podran aprendre la llengua de la mateixa manera que els seus companys, perquè no podran interactuar amb persones que són parlants nadius d'aquesta llengua.

En segon lloc, l'autor afirma que la varietat lingüística que hi ha actualment a les escoles i per tant a les aules és molt gran. Hi ha una concentració de múltiples llengües, cultures, nivells socioeconòmics i expectatives respecte l'educació dels nens i nenes. Aquest aspecte ha canviat molt comparat amb anys anteriors, ja que fa uns anys els mestres dominaven totes les llengües que parlaven els seus alumnes, però avui dia aquesta realitat no existeix, ja que hi ha aules on hi ha moltes llengües maternes diferents i el mestre no les sap totes. Davant d'aquesta situació, és important que com a professionals tinguem en compte el ritme de comprensió d'una llengua. Hem de procurar que tots els alumnes aprenguin una mateixa primera llengua i una mateixa segona llengua. Només d'aquesta manera es podrà aconseguir una homogeneïtat.

Finalment, ens agradaria destacar que aprendre una llengua no és comprensió lingüística sinó que s'ha de participar en moltes activitats socials per poder fer una immersió real. Només gràcies a la interacció amb els altres s'aprendrà una llengua en la seva totalitat. És per això que com a mestres hem de tenir en compte quins programes d'immersió lingüística utilitzem, ja que dependrà d'aquests que els alumnes immigrants tinguin un bon domini de la llengua autòctona o no.

REFLEXIÓ PERSONAL:

Es tracta d'una lectura sobre un tema molt interessant però que alhora té massa teoria i poca anàlisi pràctica. A més, m'ha semblat una mica feixuga perquè tenia moltes dades i estadístiques. Tot i això, considero que és molt important tenir en compte el plurilingüisme i integrar als alumnes a la llengua que es parla a l'escola, ja que d'aquesta manera es podran socialitzar amb més facilitat i se'ls podrà apropar a la cultura escolar. Així doncs, com a futura mestra considero que és imprescindible saber quina és la millor manera de tractar a aquests infants i d'incloure'ls en les activitats educatives, ja que tot i ser una tasca díficil és imprescindible pel desenvolupament integral de l’infant.

A més a més, aquesta lectura m'ha servit per trobar punts comuns amb el que ens va explicar la María José Lobo quan va venir a l'aula. Per una banda, ens va parlar sobre aprendre una segona llengua en els primers anys de vida i, per una altra banda, va parlar la importància de saber diferents llengües amb l'objectiu de conèixer el món i a altres cultures, ja que això ens serà molt útil en la nostra tasca docent.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Quan els infants estrangers han d’aprendre la nostra llengua durant els tres mesos de vacances, per exemple, també se’ls oblida la llengua com a nosaltres la segona llengua com pot ser l’anglès?

• A que et refereixes quan parles de que el domini d’habilitats lingüístiques és decisiu perquè l’ infant arribi a l’èxit o al fracàs? En quin termini de temps es pot esdevenir aquestes determinacions?