Pel que fa a la família, cal destacar que la família de la meva mare, per part d'avi, era castellana i de parla castellana; per contra, per part d'àvia, era catalana i de parla catalana. El fet de visitar els meus avis em permetia poder comunicar-me amb les dues llengües ja des de petita, fet que em va ajudar, ja que he crescut amb les dues llengües. Quant a la família del meu pare, per part d'avi, era catalana i de parla catalana i, per part d'àvia, era catalana i de parla catalana.
A casa meva, els meus pares parlaven el català; per tant, és la llengua que he fet servir més i, per aquest motiu, l'ha domino millor i m'expresso millor.
Quant a les escoles on he estat, tant a la primera com a la segona, la llengua vehicular era el català; a més, tots els companys i companyes de classe, amics i amigues, parlaven el català, tot i que amb alguna excepció. El català ha sigut la llengua amb la qual he tingut possibilitat d'utilitzar en més contextos diferents, ja que el castellà es reduïa més a les classes que fèiem a l'escola. A la Universitat, hi ha més de tot, però amb els companys i companyes amb els quals treballo sovint parlo més el castellà i crec que això m'ajuda a dominar-lo millor i a practicar més una llengua que no he acostumat a fer servir.
Per tot això, podem dir que la meva llengua materna és el català, tot i que he crescut amb una segona llengua, que la domino perfectament, que és el castellà. Per tant, em considero una persona bilingüe, ja que sóc capaç de comunicar-me perfectament tant amb el català com amb el castellà. He de dir, però, que em sento més còmode parlant el català, ja que m'expresso millor i vocalitzo millor. Crec que el fet de ser bilingüe t'obre més portes i et permet comunicar-te tant amb gent de parla catalana com castellana; penso que sense una d'aquestes dues llengües, la meva vida seria molt més difícil, no m'ho imagino.
Parlant d'altres llengües, destaco l'anglès, que el curso des de P3 i fins fa un any aproximadament, ja que amb el Doble Grau a la Universitat no tinc gaire disponibilitat d'horaris i l'he hagut de deixar. Penso que l'anglès és la llengua més important, ja que quasi tothom la domina i és una amb la qual et pots comunicar arreu del món. M'agradaria reprendre aquesta llengua, ja que penso que he perdut molt des que no la faig servir.
També voldria destacar el francès, que el vaig començar a 3r de Primària fins a 3r d'ESO, que va ser quan em vaig haver de canviar d'escola per tancament i va ser quan el vaig deixar, ja que a la nova escola es feien coses que jo ja havia fet feia temps. Deixar el francès em va semblar una molt mala idea, ja que m'encantava i se'm donava força bé; ara m'agradaria poder reprendre'l altra vegada.
He de dir que vaig tenir la possibilitat d'aprendre l'alemany a l'ESO, però la meva mare em va dir que potser tres llengües estrangeres eren moltes i que em podia fer un embolic; em vaig arrepentir moltíssim d'haver-li fet cas; hauria d'haver fet el que jo creia, que era fer alemany. Per tant, d'aquí puc extreure que és important tenir molt en compte les oportunitats que la vida t'ofereix i seguir la teva pròpia intuïció. M'agradaria aprendre aquesta llengua, tot i que sembla molt difícil, ja que el meu germà l'està estudiant.
Des de 4t d'ESO fins a 2n de Batxillerat, vaig estar estudiant llatí. Era una llengua difícil, però el fet de saber català i castellà m'ajudava a entendre-la. Aquí vaig veure que el fet de saber més llengües no et fa un embolic, sinó que t'ajuda a entendre-les millor.
Pel que fa anècdotes quan començava a parlar, he de dir que la meva primera paraula la vaig dir quan era molt petita i va ser "calla"; m'agradava molt repetir-la i la meva família sempre se n'enreia; els meus pares deien que segurament era una paraula que l'havia escoltat a la llar d'infants. A més, era una nena que no parava de parlar, repetint les paraules que sentia <<com si fos un lloro>>, diuen els meus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada