Autobiografia Lingüística

Primerament, abans de començar he de dir que a mi sempre m'han agradat molt les llengües i sobretot les diferents cultures i per això sempre he intentat aprendre el màxim de llengües que pogués. Cal dir que la meva llengua materna és el català, però a casa sempre hem parlat català i castellà a parts iguals ja que els meus avis paterns són castellans.

A més d'aquestes dues llengües que són les que parlo amb més fluïdesa, també sé una mica d'anglès i de francès. L'anglès l'he estudiat sobretot a l'escola però com que a mi m'agrada molt aprendre i aprofundir més en les llengües que conec, vaig començar a veure pel·lícules i sèries en la versió original anglesa i això m'ha ajudat molt a l'hora de tenir més oïda per entendre l'anglès i també per poder pronunciar-lo millor. 

El francès és una de les altres llengües que vaig aprendre a l'escola i tot i que no tinc tanta fluïdesa com pot ser amb l'anglès, si que puc mantenir una conversació amb francés a nivell bàsic. A més, a la meva família ens agrada molt viatjar i sempre que anem a un altre país intento aprendre les paraules bàsiques per a poder preguntar, o mantenir una conversació bàsica i gràcies això puc parlar una mica d'italià i també perquè veig vídeos del Youtube en italià.

També durant un estiu vaig estar fent un curs d'alemany però com que no vaig poder continuar amb els estudis d'alemany l'he anat perdent i potser em puc recordar de paraules però no podria mantenir una conversació.

Per tant estic oberta a aprendre noves llengües i també a polir i a continuar aprenent les que ja parlo, ja que crec que sempre es pot millorar.

Pel que fa a una anècdota de quan era petita, he estat parlant amb els meus pares i m'han explicat que ni el meu germà ni jo teniem problemes per a vocalitzar i que se'ns entenia bé però va ser curiós que cap dels dos pronunciava correctament la "rr", per exemple en comptes de dir carretera dèiem "CARETERA". Però això ho vam poder solucionar anant al logopeda de l'escola que ens feia posar sucre al paladar per tal de dir la "rr" i veure com vibrava el sucre a la vegada que ho feia la llengua. Sobretot el que m'han explicat és que per exemple en comptes de dir aigua deia "AIGA" però que era perquè ells també ho deien així.