Autobiografia lingüística

Hola! Jo sóc la Nerea i a continuació us faré un breu resum de la meva biografia lingüística a manera de presentació per a aquesta assignatura.

Relacionat amb les llengües que conec:

Per començar caldria dir que la meva llengua materna és el castellà, la qual vaig aprendre a l’entorn familiar i he fet servir per comunicar-me sempre amb les meves amistats.

D’altra banda, també parlo el català de manera fluida, però no tant com el castellà. Tinc amics de parla catalana però, de manera natural sempre han canviat el seu registre al castellà per mantenir una conversa. És per aquest motiu que sempre he relacionat el català amb l’àmbit acadèmic.

Quant a llengües estrangeres puc dir que he estat estudiant anglès des de primària, però tot i així no sento que pugui defensar-me parlant en aquest idioma. Em fa sentir impotent perquè he invertit moltes hores de la meva vida en estudiar un idioma que, el dia d’avui, no sé parlar amb un bon nivell.

Algunes anècdotes:

En preguntar a la meva família, m’han explicat que de petita era molt xerraire i tenia molt vocabulari per poder expressar-me. Tot i així, hi havia algunes paraules que deia d’una manera una mica diferent i els meus pares no aconseguien que digués de manera correcta.

Alguns exemples poden ser:

- La paraula mandarina, jo li deia: “marandina”. Recordo que aquesta paraula vaig trigar temps a rectificar-la perquè la vaig interioritzar molt i em sortia de manera molt fluida.

- També a la paraula “barandilla” li deia: “barandandilla”. És estrany perquè ara em sembla més difícil de la manera en què jo ho deia.

D’altra banda m’han explicat una anècdota relacionada amb el conserge de la meva escola d’infantil i primària. El conserge es deia Demetrio, però jo no sabia que aquest era el seu nom de pila, sinó que pensava que era una altra manera de dir “conserge”. Així doncs, va arribar una conserge nova a l’escola i un dia vaig dirigir-me a ella com a Demetria. Va ser en aquell moment quan em van explicar que Demetrio era un nom de pila. Tot i que era petita, i resulta un record graciós, recordo que vaig sentir-me avergonyida.