Autobiografia lingüística

ÀVIA JO VULL UN PRÉSSEC!

Els meus pares han nascut a Catalunya tot i que els seus pares vénen de fora de Catalunya (València i Andalusia). La meva llengua materna és el català i durant la meva formació he estudiat català, castellà, anglès i francès. Tot i que les he estudiat totes durant més de dos anys, no és un fet que em permeti dir que les sé, ja que el francès gairebé no me'n recordo i només tinc nocions bàsiques. En canvi, em criden molt l'atenció altres dialectes com el valencià o el mallorquí  i sempre intento aprendre'n quan puc.

Des de  petita el meu entorn diari era amb persones que només parlaven català, fet que em va permetre aprendre'l però també em va provocar que l'adquisició del castellà fos nefast i insuficient tot i que en parlava amb els avis que, tot i venir molt joves a Catalunya no van tenir la mateixa oportunitat d'aprendre el català. El meu avi de seguida ho va aconseguir ja que treballava i estava cada dia amb contacte amb gent que parlava català. En canvi, la meva àvia al ser mestres de casa i viure en un barri on la gran majoria dels veïns venia del sud d'Espanya, el seu dia a dia continuava sent amb la parla castellana.

La meva àvia sempre explica que quan jo i la meva germana bessona érem petites no parlàvem gaire castellà, ja que no havíem tingut l'oportunitat d'escoltar-lo, menys amb ella i el meu avi. Per a ella al princpi era un esforç molt gran entendre'ns perquè com diu ella: "hablavais un catalan muy catalan".

Un dia a casa la meva àvia, mentre me germana i jo dinàvem, ella ens va preguntar què volíem de postre. Jo de seguida li vaig contestar: "Iaia yo quiero un préssec". Seguidament la meva àvia li va demanar a la meva germana: " y tu Gemma quieres un melocotón"? I aquí va començar el drama perquè jo ho vaig sentir i li vaig tornar a repetir a la meva àvia que el que jo volia no era "un melocotón" sinó que volia un préssec. Ella em va seguir preguntant que si el que volia jo era un "melocoton" i jo insistia que no, que jo volia un préssec o res. La pobra dona, es va trencar el cap pensant si realment era ella qui estava confonent el que era un préssec per mi i un "melocoton" per ella, ja que no n'estava segura de com es deia en català.

Al final em va obrir la nevera i em va dir que agafés el que volgués menjar de postre. Jo em vaig aixecar i vaig agafar un préssec i li vaig ensenyar a la meva àvia com si jo, que tenia 4 o 5 anys, li hagués d'ensenyar a un adult que era un préssec.

Des d'aquell dia la meva àvia no ha pogut oblidar mai que un préssec és un "melocotón" i sempre se li escapa un somriure quan ens ho explica.
Però com a nena catalana que era no em vaig lliurar de dir frases com: "no me viene de gusto" (no em ve de gust), "me sabe grave" (em sap greu), "esta buido" (està buit) i "calajos" (Calaixos).