Des de ben petita, els meus pares hem van començar a
parlar castellà ja que ells son fills d’immigrants d’aquella època. La meva mare és gallega i el
meu pare andalús.
Amb, aproximadament 2 anys, la professora de l’escola
bressol, va aconsellar als meus pares que a nosaltres, a mi i al meu germà, ens
parlessin català, per així no tenir dificultats dins l’escola en un futur i
poder dominar dues llengües alhora. Per tant, que jo recordi, els meus pares
sempre m’han parlat en català, igual que a l’escola, i amb la resta de família,
com avis i tiets, amb castellà. A segon o tercer de primària vaig començar a
fer anglès a l’escola i a segon de la ESO vaig començar francès, fent així dos
idiomes estrangers a l’hora. Tot i així
cal dir que aquests últims no els domino gaire per falta de pràctica.
Anècdotes:
Segons els meus pares, ja que jo no ho recordo gaire,
diuen que de ven petita, cada cop que cantava la cançó de la “cucaracha” , jo
deia cuchachacha, i em va costar molt poder pronunciar bé la paraula correcte,
i la manera de fer-ho era repetir i repetir la cançó fins pronunciar bé la
paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada