La meva història lingüística

Des de ben petita, la llengua que més domino és la llengua castellana, ja que he nascut a una família on el meu pare és extremeny i la meva mare, tot i ser catalana, els seus pares eren també extremenys i, per tant, sempre parlaven castellà. És per aquest motiu que en el meu entorn familiar la llengua que més utilitzo és el castellà, pel simple fet que, tot i que els meus pares entenen perfectament el català, s’expressen molt millor en la seva llengua materna.

Tot i així, a l’escola la llengua vehicular sempre ha estat el català i per això sé parlar i escriure perfectament en aquesta llengua. Totes les matèries les he estudiat sempre en català, excepte l’assignatura de llengua castellana o de llengua estrangera, i tot el que he après ho he fet en català; per tant, és un llengua que està molt relacionada amb el procés d’aprenentatge.

Per tant, em considero una persona bilingüe, ja que són capaç de parlar i escriure les dues llengües i, a més, puc combinar-les, és a dir, parlar en una conversa en català i en mig segon canviar al castellà. No obstant, la llengua amb la que sé expressar-me millor, com ja he dit, és el castellà, pel simple fet que és la més propera al meu entorn.

Una altra llengua que encara continuo aprenent i em queden moltes coses per aprendre és l’anglès, ja que és la llengua estrangera que s’ensenya a les escoles i la més dominant en tot el món. Sóc capaç de llegir un text i entendre’l, d’escoltar una persona parlar i entendre-la però em queda perfeccionar més el fet de parlar-ho jo, ja que em falta vocabulari, algunes estructures i perdre la vergonya.

I ja per últim, alguna anècdota de quan era més petita i estava aprenent a parlar és modificar alguna paraula molt present en el meu entorn, com podia ser "papilla" o "chupete" i fer-ho més fàcil per la meva pronunciació: "papita" i "tete" respectivament. A més, el so de la "R" em va costar molt de pronunciar, per això al meu cosí el cridava "pimo" en comptes de "primo". Són experiències que tots els infants tenim quan estem a aprenent a parlar que sempre es recordaran.