Bibliografia lingüística

La llengua que ha predominat a la meva vida des de sempre és el català, això és degut a que els meus avis tant paterns com materns van néixer aquí a Catalunya. També un altre motiu de pes és que sempre he viscut en un poble molt petit del Maresme on la majoria de gent fa ús del català al carrer, així mateix amb els meus amics sempre hem parlat català encara que alguns parlin castellà amb la seva família. Tot i així, el castellà també l’he tingut sempre present des de l’assignatura de l’escola i sobretot a la televisió. Actualment tot i poder-lo parlar còmodament la gent que té el castellà com a llengua materna m’acostuma a notar la meva poca pràctica de parlar l’idioma sobretot per l’accent. Personalment m’hauria agradat tenir algú proper per practicar més aquest idioma, ja que sempre és enriquidor perfeccionar les llengües per més properes que ens semblin.

Pel que fa les llengües estrangeres he estudiat l’anglès des de primària a l’escola i més endavant vaig fer alguns cursos d’estiu en acadèmies. A segon de batxillerat em vaig treure el nivell B1 a l’escola oficial d’idiomes i tot i tenir molt present la importància de tenir el B2 de moment encara ho tinc com a objectiu pendent. En un futur pròxim m’agradaria fer una estada a l’estranger per aprendre a parlar la llengua amb fluïdesa. Pel que fa altres llengües a 3r i 4rt d’ESO em vaig introduir a l’alemany amb una optativa de l’institut però degut a la seva dificultat actualment no en sé. Sempre és important actualitzar la formació lingüística i mai és tard per seguir aprenent, així doncs espero poder augmentar aquesta llista d’aquí un temps.

Els meus pares m’expliquen que vaig començar a parlar aviat i suposen que és perquè la meva germana 6 anys més gran que jo, des de que vaig néixer jugava amb mi i m’explicava tot el que li passava pel cap.

Pel que fa anècdotes de quan era petita, tinc un vídeo de quan tenia entre 2 i 3 anys que cantava la “barqueta es tomba” i quan tocava enumerar els dies de la setmana deia “dullins” enlloc de “dilluns” i a la meva família els hi fa molta gràcia i sempre ho recorden, ja que ho deia molt convençuda i entusiasmada. També sempre m’han dit que enlloc de Jordina quan em referia a mi mateix pronunciava “Xunina” i des de llavors la meva mare a vegades m’ho diu afectuosament.