Biografia lingüística

Des de ben petita he parlat tant el català com el castellà, ja que a casa sempre s'han parlat totes dues llengües.

Amb la meva mare sempre he parlat el castellà i no perquè no en sàpiga, de català. Ella ha nascut a Barcelona però la seva mare era de Cuenca i, tot i que el seu pare era català, sempre han parlat castellà a casa seva. I amb mi ha seguit fent-ho fins a dia d'avui.

El meu pare, en canvi, sempre ha parlat català a casa i amb mi i el meu germà ha fet el mateix. Té família catalana i valenciana però amb el català sempre ha estat present al llarg de la seva vida. És per això que, des que he pronunciat paraula, tots els dies de la meva encara curta existència he parlat tots dos idiomes i, actualment, me n'alegro molt perquè me'ls estimo a tots dos i penso que és un avantatge tenir dues llengües maternes. De fet, mai he tingut problemes per passar a parlar d'una llengua a l'altra tantes vegades com faci falta i agraeixo això perquè em permet expressar-me còmodament en més contextos diferents.

Tot i així, sempre he deixat un lloc força ample a les catalanades i castellanismes. Sempre n’he fet molts i en segueixo fent, però els que més recordo que feia de petita són els següents: racholas (de rajoles, en català), la diente, barco (en comptes de vaixell), menys mal, assustar-se (en comptes d’espantar-se), cumpleanys, i podria seguir sense acabar mai. 

També recordo tenir de petita alguna dificultat amb els verbs irregulars: sempre deia el mític no cabo, entre d’altres.

Pel que m’han dit els meus pares en més d’una ocasió, quan encara era més petita i tot just començava a parlar,  deia incomptables vegades piet per referir-me al "fuet" i tiaua per dir "aigua".

Deixant a part el català i el castellà, la única llengua alternativa que sé, entre cometes, és l’anglès. Aquest l’he anat aprenent a l’escola i de més gran he anat a alguna acadèmia durant dos anys però precisament el que més em segueix costant és el fet de parlar-ne’n. Puc tenir vocabulari però em suposa un esforç lligar les paraules i construir una frase i, sobretot, mantenir una conversació.