Biografia lingüística

La meva biografia lingüística en base a les llengües que parlo, és  molt curta i m’agradaria que fos més llarga perquè considero que les llengües són molt importants  a l’actualitat perquè t’ajuden a conèixer noves perspectives del món que ens envolta ja que totes les persones tenim una opinió i si l’escriuen en xinès, per exemple, jo estaré limitada per entendre-la. Com diria la meva mara, el saber no ocupa lugar.

Per començar a presentar-me, a casa meva s’ha parlat tant el castellà com el mallorquí, que és la llengua de la meva ciutat. El castellà, l’he aprés de la meva mare perquè ella és de Ponferrada (Lleó) i és amb ella i amb tota la seva família amb la qual xerro el castellà. Per una altra banda, el mallorquí me l’ha ensenyat el meu pare que és la seva llengua. Volia destacar que jo he fet una educació en català perquè el mallorquí no està reconegut com a llengua i a l’escola els llibres de text estaven escrits en català i m’han ensenyat l’ortografia del català, per tant, jo el mallorquí l’he aprés en el context familiar. 

Per tant, jo em considero una noia bilingüe completament, o gairebé, perquè tinc molta facilitat per parlar qualsevol de les dues llengües i no tinc problema en escriure en castellà o en mallorquí/català. Es veritat, que hi ha una llengua que predomina sobre l’altre que en el meu cas és el castellà perquè és la llengua que utilitzo per pensar.

Per una altra banda, segons la meva mare vaig tardar bastant en parlar, suposo que més tard que la meva germana que era el seu referent. La suposició de la meva mare és que no xerrava per comoditat ja que a casa tots m’entenien i no tenia necessitat. Però quan vaig anar a l’escola, me’n vaig adonar que ningú m’entenia i vaig començar a parlar. En canvi, vaig aprendre a llegir i escriure ràpidament.

Concretament, no tinc cap anècdota sobre la meva parla perquè no xerrava clarament. Però hi ha un vídeo meu explicant el conte dels tres porquets que evidencia que només m’entenien a casa perquè la meva mare em respon al que li explicava. L’única experiència que tinc és que com soc bilingüe, moltes vegades tinc lapsus amb certes paraules que no em surten en l’altra idioma, però suposo que és habitual en les persones que tenen tant vocabulari de dues llengües diferents.