BIOGRAFIA LINGÏÍSTICA

Per contextualitzar la meva situació lingüística, us explicaré que a casa meva sempre s'ha parlat amb català, ja que els meus pares han nascut aquí i entre ells sempre s’han comunicat en català.

Tota la meva família paterna és d’aquí de Catalunya, i és per això, que parlem tots en català.  Però, el meu avi matern era d’Extremadura i la meva avia materna d’Andalusia, per tant, amb ells era amb els únics amb els que parlava castellà. 

Per altra banda, en l’àmbit escolar, també sempre he parlat amb català, ja que a la meva aula, la majoria dels companys, formaven part de famílies catalanes. Però, hi havia un baix percentatge que en situacions informals entre iguals es comunicaven en castellà i de manera inconscient també els parlàvem en castellà. Això, em va ajuda anar practicant una segona llengua.

Aquestes situacions són les que m’han ajudat a poder usar les dues llengües sense cap mena de dificultat, encara que sempre m’han dit que he fet més errors quan parlava en castellà per la interferència lingüística.

Altrament, com a llengües estrangeres he estudiat el francès i l’anglès. El francès el vaig començar a estudiar a 4rt de primària i vaig seguir fent-ho fins 4rt d’ESO.  Aquesta experiència em va agradar molt ja que al poble on vaig a estiuejar hi ha una noia que es francesa i ho podia practicar amb ella.

En canvi, l’anglès, el porto estudiant des de 1r de primària a l’escola i dos anys més tard vaig començar a estudiar-lo a una acadèmia amb una mestra nativa. L’estiu del 2008 i el del 2009 vaig marxar tot el juliol a una acadèmia a Dublín a estudiar angles, allà el vaig perfeccionar molt. Però dos anys més tard, ho vaig deixar per l’angoixa que em produïen els estudis. L’any passat vaig tornar amb els meus estudis d’anglès i aquest estiu em presento a l’examen del First Certificate.

Finalment, pel que fa les anècdotes, sempre els meus pares em recorden unes quantes que en el seu moment els feia molta gracia. Una d’aquestes és que quan tenia uns 3 anys a les sabatilles d’estar per casa els deia “papatilles”. Després, també em diuen que els primers anys que feia dansa clàssica m’inventava tots els noms dels exercicis que eren en francès.