BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

La meva llengua materna és el català, i és la que parlo gairebé sempre. Parlo el català amb la majoria de la meva família, amb la parella, i amb els amics i amigues.

D’altra banda, però, també parlo sovint el valencià, concretament el subdialecte del valencià apitxat o central, present al poble d’origen del meu pare, l’Alcúdia, poblet de la Ribera Alta. El valencià apitxat el parlo amb el meu pare i amb la família paterna.

Pel que fa al castellà l’utilitzo poc, només quan m’he d’adreçar a persones que no entenen el català i al meu avi matern, qui va néixer a Zamora i ha parlat tota la seva vida el castellà. He de reconèixer que sempre m’ha anat molt bé el fet de parlar el castellà amb ell, ja que sinó, acabaria oblidant aquesta llengua degut al poc ús que en faig.

També m’agrada l’anglès, el qual parlo amb una amiga, que viu a Milà, des que ens vam conèixer fa quatre anys, així com quan faig classes de repàs d’aquesta llengua a la meva cosina de 13 anys.

Pel que fa a anècdotes relacionades amb l’aprenentatge de la llengua oral, jo en recordo poques, per no dir gairebé cap, però he estat parlant amb la meva mare i em comentava que trobaven curiós el fet que des de ben petita vaig començar a parlar de manera entenedora, concretament cap a l’any i mig, i que, tot i que la pronuncia de les paraules no era, ni de bon tros, entenedora com la d’un adult, mai he barrejat l’ordre de les lletres o he utilitzat paraules incorrectament.

Una altra anècdota que em va voler explicar va ser el fet que de petita no barrejava les diferents llengües o dialectes que tenia al meu voltant, és a dir, en una mateixa conversa podia parlar valencià apitxat amb el meu pare, català amb la meva mare, i castellà amb el meu avi, sense fer excessius errors.