Bibliografía lingüística

Vaig començar a parlar molt ràpidament perquè era el primer nadó de la família, era el punt d’atenció i m’estimulaven moltíssim. Els meus pares diuen que no callava, fins i tot parlava dormint.

La meva primera paraula va ser “papa”, als 8 mesos. I després d’aquesta ja van venir totes les altres. Als dos anys ja em feia entendre perfectament parlant. Vaig anar a l’escola bressol, per tant, en l’escola m’ensenyaven el català i a casa m’ensenyaven el castellà.

Actualment sóc castellanoparlant, que al ser la llengua vehicular a casa és amb la que millor m’expresso. El so que més em va costar articular va ser la doble erra, que la vaig aprendre en el parvulari. Aquesta anècdota la tenen molt present la meva família, ja que diuen que reien molt amb mi perquè totes les paraules que tenen aquest so les evita i les ometia en les meves frases.

Una altra anècdota que tenen molt present és que en un carnaval el meu germà es va disfressar de nena i parlava i feia gestos molt femenins. Quan el vaig veure vaig anar corrents als meus pares per dir-los que el meu germà era “guia”, en comptes de gai.

Des de primària, els meus pares han intentat que tingués una tercera llengua estrangera, l’anglès. Tot i que no sóc una parlant professional d’aquesta, les meves expectatives és dominar-la el màxim de bé que pugui, ja que l’anglès avui diu és molt important per la nostra vida, tant professional com diària.