Les llengües que més domino són el català i el castellà però no per igual. Jo sóc castellana parlant i en quasi tots els contextos del meu entorn em comunico amb castellà. Tot i així, en l'únic context que em surt ràpidament parlar el català és a les escoles (amb els infants i els diferents docents) i amb la meva família per part de pare. La família de la meva mare és extremenya i, per tant, tots ens comuniquem en castellà. També passo molt més temps amb ells i el català no es parla en casa. Per una banda, quan veig a la família paterna (que són pocs cops contats) parlo el català sense gens de por a equivocar-me i amb molta lleugeresa.
A més de les dues llengües maternes, he estat des de p-4 estudiant anglès a l'escola i a extraescolars. Tot i així, sense saber perquè, un any vaig creuar l'anglès i a partir d'aquell moment vaig començar a negar-me a prestar atenció i continuar amb el meu aprenentatge d'aquesta llengua estrangera. Vaig provar el francès durant 2 anys en l'ESO. La veritat és que m'agradava molt, però després ho vaig deixar i he anat perdent tot el que sabia.
Avui en dia estic en un curs d'anglès. He de reconèixer que em va costar molt fer el pas perquè feia 6 anys que no volia saber res més d'aquesta odiosa llengua per a mi. Ara m'he adonat de la importància de tenir coneixements per desenvolupar-te en una llengua tan important com és l'anglès i de mica en mica torno a agafar-li el gust d'aprendre.
He parlat amb la meva mare sobre els errors lingüístics que cometia de petita. M'ha comentat que la R no la sabia fer i per tant totes les paraules amb aquesta lletra les deia diferent perquè canviava la r pel so d'una altra més coneguda. També se'n recorda que el segon dia de l'extraescolar d'anglès vaig sortir fent el mico i dient "monkey, monkey".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada